La Vanguardia (Català)

“Quan inverteixi, pensi que cada any l’Índia i la Xina creen una Espanya”

Tinc 53 anys: semblo més jove perquè inverteixo per dormir bé sense viure pendent dels índexs. Busco empreses amb un valor no reflectit en el seu preu; les estudio; en calculo el meu i espero fins que el mercat ho reconeix. Tinc 5 fills: el mèritésdel­asev

- LLUÍS AMIGUET

Com veu els mercats? Wall Street en màxims històrics i fins i tot l’Ibex està pujant.

Jo intento no viure pendent dels índexs. Hi ha dies en què ni els miro. I dormo molt bé.

Llavors què mira?

Llegeixo molt i de tot; no m’ho empasso tot; pregunto i viatjo: em moc pel món a la recerca d’empreses el valor de les quals no estigui reflectit en el preu de la seva acció i millor si són propietat d’una família des de fa generacion­s.

Per què?

L’empresa familiar alinea els seus interessos amb els de l’accionista. En canvi, quan l’empresa la porten només els gestors sense propietari­s que els fiscalitzi­n, això no està tan clar.

Com sap que una empresa és barata?

L’estudio en detall i no només en llibres per determinar-ne el valor real, tot procurant que no m’afecti el soroll dels analistes; el puja i baixa del dia a dia; les notícies mediatitza­des...

Tant soroll hi ha als mercats?

Hi ha massa informació interessad­a, a més del puja i baixa quotidià amb eufòries i pànics. Així que cal aïllar-se per calcular el valor d’una empresa i tenir paciència i confiança en un mateix per esperar que el mercat a la fi et doni la raó.

És un bon matemàtic?

Vaig suspendre les matemàtiqu­es en l’examen d’ingrés a Iese. Només en sé les necessàrie­s per calcular el valor d’una empresa. I sovint en tinc prou amb la calculador­a del mòbil. A més, esbrino tot el que puc sobre ella i si comprovo que té una gestió honesta a llarg termini, en compro les accions.

Es refia de les xifres que publiquen?

Depèn. Si una empresa fabrica una cosa concreta i d’una banda entra el material i de l’altra surt el producte, que es va venent... I la propietat i els gestors són correctes i no té deute... Doncs solen ser xifres fiables.

De què no es fia i per què?

No és que no me’n refiï. Però els bancs o les assegurado­res o les grans constructo­res sense família propietàri­a em són més difícils d’escrutar. Tenen inversions llunyanes a molt llarg termini i crèdits complexos. I per mi és bàsic que els meus clients i jo dormim tranquils.

Per això ha aconseguit rendibilit­ats excepciona­ls en exercicis molt dolents?

No vaig ser l’únic de detectar la bombolla immobiliàr­ia. Vaig invertir en sectors allunyats d’ella. Altres vegades també m’he equivocat.

Però menys que la mitjana.

Vaig apostar per Pescanova, per exemple, i no vaig saber sortir-ne a temps, encara que els números –això que deia vostè que enganyen– començaven a no rimar. Si estudies la caixa en el dia a dia, ho detectes.

Ha encertat més vegades que ha errat?

He comès 50 errors greus sobre unes 500 inversions. Però conec gent ben formada que es van enganxar a Fórum Filatélico... I era tan diferent de Pescanova?

Tots som humans, al cap i a la fi.

En el que cal encertar és a convèncer l’inversor que hi ha anys dolents, però que, a la llarga, si calcules bé el valor de les empreses, guanyes sempre. De fet, en els anys bons tothom guanya, però a mi m’agraden els dolents.

Per què?

Perquè, com diu Buffett, llavors veus qui nedava despullat i qui duia el banyador del sentit comú després d’haver fet els deures.

Per què tants perden tant en borsa?

Perquè en l’evolució han sobreviscu­t els més gregaris, impulsius, mandrosos (estalviado­rs d’energia) i que han tingut més por de la pèrdua que anticipaci­ó del benefici. En canvi, als mercats, aquelles conductes no són les millors.

Com ha de ser el bon inversor?

Ha de vèncer aquells impulsos evolutius, com qualsevol que és bo en qualsevol cosa, i ser pacient perquè el gran s’aconseguei­x a llarg termini; ser curiós per analitzar el que passa; humil per reconèixer errors i aprendre’n i agosarat per ser capaç d’anar contra corrent.

És que la borsa puja i baixa cada dia... Amb els teus diners a dins!

Aquelles oscil·lacions a curt es converteix­en en creixement a llarg: miri les estadístiq­ues i veurà que a molt llarg termini, la borsa no baixa mai. En canvi, si no inverteix en accions o béns immobiliar­is, vostè ja està perdent, encara que sembli que no.

Almenys no tinc ensurts.

L’ensurt assegurat és que els governs van gastant més i més i fan més i més deute i més i més diners per pagar-lo i continuar gastant... Per això els seus diners acaben valent menys si no estan ben invertits.

I ara torna la inflació.

I, si no està ben invertit, això seran pèrdues per a vostè. Però si inverteix bé, hi guanyarà. Per això cada cop hi ha menys pobres i menys guerres al món, perquè fa 25 anys que l’economia mundial creix un 3% anual i continuarà creixent.

...O no.

Si algú em convenç d’això, potser faria una altra cosa... O no. Perquè, creixi o no creixi l’economia mundial, sempre hi ha empreses que no estan ben valorades pel mercat. Es tracta d’observar, aprendre i estudiar fins a trobar-les.

Sense especulaci­ó el món seria millor?

L’etimologia d’especular és mirar al futur. En aquest sentit, som especulado­rs. I donem liquiditat perquè els mercats creixin i permetin sortir de la misèria a més pobresa. Jo inverteixo pensant que entre la Xina i l’Índia cada any generen el PIB d’ Espanya.

 ?? XAVIER GÓMEZ ??
XAVIER GÓMEZ

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain