El preu de menjar-se una truita

Els principals supermercats de França deixaran de vendre ous de categoria 3

Aningú no se li escapa que, lligada a determinats moviments sociopolítics, la promoció del fet de menjar de manera conscient o responsable guanya terreny i adeptes dia a dia. En aquest sentit, juga un paper també cada cop més important el discurs que anteposa el benestar i el tracte just cap als animals a la industrialització de la producció d’aliments, sense tenir en compte factors qualitatius ni econòmics. “Es tracta més d’un pensament ètic que de caire alimentari o econòmic”, diu l’antropòleg Francesc Xavier Medina, director de la càtedra Unesco d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament de la UOC. Un discurs que, a més, no té en compte que la industrialització alimentària és la que “ens ha permès menjar de manera barata”, diu Medina.

França ha viscut l’últim episodi d’aquesta batalla incruenta que els animalistes promouen per convertir els animals en subjectes polítics i ètics. El grup de distribució Les Mousquetaires –que inclou entre altres als supermercats Intermarché–, va anunciar que a partir del 2020 deixarà de vendre ous amb la seva marca estampats amb el codi 3, que es corresponen a gallines que viuen en gàbies de 750 cm2, l’equivalent a un full de paper A4. Les Mousquetaires també va comunicar que a partir del 2025 deixarà de vendre completament aquest mena d’ous.

L’anunci és important perquè “les grans cadenes decideixen en molts sentits el que mengem”, diu Medina. A més, en aquest cas concret, es tracta del tercer grup més gran de supermercats francesos, amb un 15% de quota al mercat dels ous i al voltant de 750 milions d’unitats venudes cada any. El desembre del 2016, Carrefour també es va comprometre a prohibir els ous de categoria 3 en el mateix període de temps. Per la seva banda la cadena Monoprix ven, des de l’abril de l’any passat, exclusivament ous de corral. A la iniciativa també s’hi han afegit altres cadenes com Lidl i grans empreses de restauració col·lectiva.

Tot comença el maig del 2016, quan l’organització animalista francesa L214 –la mateixa que va denunciar la producció de foie el 2015– va publicar uns vídeos filmats amb càmera oculta en una granja amb 200.000 gallines ponedores. Les imatges, que mostraven les deficients condicions de vida i salubritat en què vivien, van despertar una gran onada d’indignació a França, i els ministeris d’Agricultura i Medi Ambient van decretar el tancament de la instal·lació.

França és el productor d’ous més important d’Europa i el 68% de les explotacions avícoles del país crien les gallines engabiades. Així que per a aquesta indústria l’horitzó del 2025, si realment les grans cadenes de distribució mantenen la seva promesa, es presenta poc favorable. I per als consumidors la perspectiva tampoc no és gaire més bona. No hi ha estudis que demostrin amb seguretat que nutricionalment hi hagi diferències destacables entre els ous obtinguts de gallines en llibertat o semillibertat i els de les engabiades. El que sí que és cert és que els ous de categoria 3 poden arribar a ser fins i tot tres vegades més barats que els de categoria 0.

Llavors caldria preguntar-se, per què el sector de la gran distribució pren aquesta mena de decisions. Per Miquel Seguró, professor de Filosofia de la UOC i responsable de la càtedra Ethos de la URL, és una pura estratègia de màrqueting. Les empreses han integrat dins del seu pla comercial i de responsabilitat social corporativa la qüestió del benestar animal, perquè “han detectat que en aquests moments és un tema sensible entre els seus clients”, diu Seguró. De tota manera, i segons Francesc Xavier Medina, encara que aquesta mena de demandes es fan notar molt els darrers anys, això no vol dir que necessàriament hi hagi molta gent al darrere. Per la seva part el professor Seguró creu que, en el fons, sota totes aquestes peticions d’un tracte digne cap als animals que ens proporcionen aliment hi ha una “crítica al sistema capitalista de superexplotació”.

Però tenen realment drets els animals? Miquel Seguró creu que no: “El dret és una construcció humana, que només es pot aplicar a les persones. Quan parlem de drets dels animals, el que en realitat estem fent és posar-nos límits a nosaltres mateixos, i establir com ha de ser la nostra relació amb els animals, cosa que està bé que sigui així”, diu Seguró. Per Medina, la virtut d’aquestes campanyes dels animalistes és que “ens ajuden a prendre consciència de la industrialització del que mengem i la seva mala praxis, i en conseqüència també obliguen els productors d’aliments a evitar aquestes males pràctiques”, assegura Medina.

Les gallines que ponen la majoria dels ous que consumim viuen en gàbies de la mida d’un full A4