Per una ecologia habitable
PEDRO MONTSERRAT RECODER (1918-2017) Botànic i investigador
Aquest mataroní de naixement i jaquès d’adopció va repartir els seus anys de formació i la seva tasca investigadora i docent entre Barcelona, Madrid, Navarra i finalment Jaca (Osca). En aquesta ciutat el professor Montserrat va fundar el que avui és l’Institut Pirinenc d’Ecologia, centre dependent del CSIC, pioner en la investigació de la flora i el medi ambient de muntanya, i hi va viure des del 1968 fins a la seva mort, el passat 4 de febrer.
El 1945 es va llicenciar en Ciències Naturals per la Universitat de Barcelona i el 1950 es va doctorar a la Universitat de Madrid amb una tesi sobre la flora de la serralada litoral catalana. En la seva època de llicenciat va treballar a l’Institut Botànic de Barcelona i a la facultat de Farmàcia d’aquesta mateixa ciutat, on va tenir com a professors els doctors Font Quer i Llosa. Amb Llosa va realitzar campanyes d’estudi botànic pioneres pel Pirineu aragonès (massís del Turbón, vall d’Ordesa, serra de Guara), Sòria, Andorra, la serralada Cantàbrica, Sanabria i Menorca, entre altres llocs.
El 1953 va ingressar al Consell Superior d’Investigacions Científiques i, per indicació del prestigiós científic aragonès José María Albareda, es va traslladar a Anglaterra, on es va especialitzar en temes poc explorats a Espanya com la palinologia (estudis del pol·len de les plantes) i les gramínies dels prats.
Altre cop a Madrid, va participar en la fundació de la Societat Espanyola per a l’Estudi de les Pastures, des de la qual va dirigir i va assessorar els serveis forestals en les sembres de pradenques de diferents paratges naturals de la conca de l’Ebre.
El 1964 va participar, juntament amb els professors Albareda i Balcells, en la creació del Centre Pirinenc de Biologia Experimental, avui Institut Pirinenc d’Ecologia, cosa que el va portar a traslladar-se definitivament a Jaca el 1968. En aquesta institució, el doctor Montserrat va ostentar els càrrecs de vicedirector i cap de la Unitat de Botànica, fins a la seva jubilació el 1985.
Entre 1969 al 1979 va compaginar les seves tasques d’investigació a l’IPE amb la docència de l’assignatura d’Ecologia a la Universitat de Navarra.
Durant més de 30 anys va aprofundir en la florística del Pirineu aragonès i altres territoris, i a les incursions que hi va fer va arribar a descobrir fins a set espècies noves, 29 subespècies, 23 varietats i una forma. Va impulsar el projecte internacional Flora Ibèrica i va crear l’herbari de Jaca, el tercer més gran d’Espanya, amb prop de 200.000 espècies catalogades, i un dels més importants d’Europa.
Entre les seves obres publicades destaquen el volum Flora de la Enciclopedia temática de Aragón (1988), on alertava dels perills d’inundació de la vall on hi havia el càmping de Biescas vuit anys abans que la predicció es convertís en una tràgica realitat.
La seva trajectòria va ser reconeguda amb diversos guardons i distincions a Aragó i la resta d’Espanya. L’Ajuntament de Jaca el va condecorar amb la medalla del Sueldo Jaqués i va donar el seu nom a un dels parcs més importants de la ciutat.
Els seus companys de l’IPE en parlen com d’“un company incansable, que fins fa tan sols quatre mesos venia regularment a la nostra seu interessant-se pels nostres treballs i donant-nos consells.”
Daniel Gómez, actual vicedirector del centre, destaca de Montserrat la seva preocupació perquè l’ecologia de muntanya estigués sempre relacionada amb el desenvolupament socioeconòmic dels seus pobladors. En aquest sentit, Gómez assenyala que el botànic català “va ser un referent en els estudis dels ecosistemes pastorils, dels quals va ser un precursor.”
Membre de la Societat Botànica de França des del 1972, Montserrat va realitzar nombrosos viatges d’estudi al Massís Central francès i part dels Alps. Aquesta societat li va atorgar el 1982 el Prix de Coincy. Va ser també el màxim responsable de la secció espanyola de l’Atles de flora europea, una obra editada a Hèlsinki.
Era així mateix membre de les Reials Acadèmies de les Ciències de Barcelona i Saragossa.
El seu fill Josep Maria Montserrat Martí és també un destacat botànic i actualment dirigeix el Jardí Botànic de Barcelona.