Filigranes per evitar un desastre econòmic

El laberint en què s’ha convertit el conflicte dels estibadors té una sortida difícil. Passar d’un sistema tancat com l’actual que a la pràctica funciona en règim de monopoli, a un altre d’obert, liberalitzat, no és senzill. Però si no hi ha un punt de trobada entre els afectats, la guerra als ports serà inevitable i comportarà danys incalculables per a l’economia espanyola. No en va, el 85% de les exportacions i el 65% de les importacions es fan per via marítima. Al sector apunten que la solució podria passar per assegurar les condicions dels treballadors actuals de l’estiba per la via de la negociació col·lectiva. Però les aspiracions sindicals xoquen amb les expectatives de la patronal. Per això, hi ha un any de marge. A més, la urgència amb què es pretén aprovar la reforma a causa de la pressió de la UE i d’algunes empreses no ajuda a donar al procés el ritme adequat. La tramitació parlamentària del decret aprovat ahir, afegeixen les fonts consultades, podria servir per rebaixar la tensió. En qualsevol cas, subratllen, el text definitiu hauria de ser compatible amb els acords que els representants dels treballadors i els empresaris puguin assolir. Encara que aquí caldrà filar prim per no traspassar les línies vermelles que posa la Comissió Europea, que és la garant del compliment de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE que obliga a modificar l’estiba espanyola. Tota una filigrana.