Mas assumeix deixar pas si es prova corrupció en el partit
L’expresident admet que el finançament no va ser impol·lut, però insisteix que va ser legal
Artur Mas està disposat, en el cas que es demostri el finançament irregular de CDC, a assumir responsabilitats polítiques “circumscrites a l’àmbit de la presidència no executiva” del PDECat per “intentar ajudar un projecte que està naixent o renaixent i té tot el dret del món a poder prosperar en la política del país”. L’expresident de la Generalitat s’obre, d’aquesta manera, a cedir pas en la presidència del PDECat per no perjudicar la formació hereva de CDC, però amb la precisió que, arribat el cas, la decisió la prendrà exclusivament el partit. “Si el partit considera en algun moment que he d’assumir responsabilitats, deixin que en parlem entre nosaltres, perquè ha de ser decisió nostra i no del Parlament”, va concloure ahir davant les reiterades peticions d’assumpció de responsabilitats que li va adreçar l’oposició en la seva nova compareixença a la comissió d’Afers Institucionals per donar explicacions en relació amb les diferents sospites de corrupció que pesen sobre CDC.
Una compareixença motivada per les acusacions sobre el cobrament de comissions il·legals fetes per Fèlix Millet i Jordi Montull en el judici del cas Palau de la Música, en què Artur Mas va admetre que la fundació del PDECat ja havia representat, en realitat, una certa assumpció de responsabilitats, perquè “no he negat mai que CDC estava sota sospita” i, davant d’això, es tractava de crear “un projecte que des del primer dia estigués sense sospita i sense donar ni una sola excusa per estar-ho”. La reflexió no va passar desapercebuda a l’actual direcció executiva del PDECat, que arran precisament del judici per l’espoliació del Palau de la Música ha volgut desmarcar-se públicament de l’herència de CDC sobre el 3%. Cosa que no va ser obstacle perquè les seves cares més visibles, Marta Pascal i David Bonvehí, l’acompanyessin en la compareixença, en la qual ERC va tenir una presència molt discreta dins del grup de Junts pel Sí a través del portaveu adjunt Roger Torrent i en què van ser presents tots els líders de l’oposició –Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Lluís Rabell– llevat de Xavier García Albiol.
En aquest escenari, l’expresident de la Generalitat, tot i reconeixent que ell no havia dit mai que el finançament de CDC fos impol·lut, va insistir a negar que s’haguessin comès irregularitats, perquè totes les donacions, que no va negar que n’hi vagin haver, havien estat legals. Però, malgrat això, va obrir la porta a “tornar més diners dels convenis” amb el Palau de la Música si s’estimava convenient després d’analitzar-ho “des dels límits fins i tot de l’ètica”. I, en la mateixa línia, va reiterar el seu desconeixement de l’estat de les finances de CDC, perquè ell no n’era el responsable, i va ratificar la seva “plena i total” confiança en l’extresorer Daniel Osàcar, per qui va tornar a posar la mà al foc. Però quan Inés Arrimadas li va preguntar si també la posava per Germà Gordó –de qui la comissió va aprovar per unanimitat la compareixença així mateix
L’oposició exigeix responsabilitats i Cs i PP l’acusen d’escudar-se en l’independentisme
per la trama del 3%– i Felip Puig, no va contestar. El que sí que va fer Artur Mas, a més, va ser insistir a desacreditar les declaracions de Fèlix Millet i Jordi Montull “a canvi de rebaixes escandaloses de les penes” i a lamentar que la Fiscalia no investigui les adjudicacions d’obra pública, perquè “sap que no hi va haver tracte de favor” i perquè “la seva única obsessió és inculpar CDC”, i no s’interessi per la destinació de “nou milions perduts”.
Les explicacions, en tot cas, no van convèncer l’oposició. Inés Arrimadas (Cs) el va acusar de convertir-se a l’independentisme per “tapar la investigació judicial contra la corrupció de CDC” i Alejandro Fernández (PP) va utilitzar el mateix argument per qualificar-lo com el “pitjor president de la història de la Generalitat” i culpar-lo de “destruir la convivència entre catalans per tapar les seves vergonyes”. Miquel Iceta, en canvi, es va mostrar molt més prudent, tot i que va sostenir que “s’ha trencat la confiança” amb l’expresident de la Generalitat a causa de l’augment dels indicis d’irregularitats, i Lluís Rabell el va avisar que “les urnes no amnistien” la corrupció per la seva condemna pel 9-N.