Una casta superior
Cada dia queda més clar que els ciutadans estan fins al barret de les prerrogatives que s’atorguen molts ciclistes, que es consideren una casta superior que no té per què respectar les normes de circulació en vigor. Ara, la queixa l’ha fet la Federació d’Associacions de Veïns de Girona, que proposa que hagin de portar una placa identificativa –allò que abans en dèiem matrícula– i pagar una assegurança obligatòria. La federació va presentar la proposta durant l’última reunió de la Taula de Mobilitat i, com que va ser aprovada, l’han traslladada a l’Ajuntament. Ràpidament, ha sortit el tio Paco amb les rebaixes. En aquest cas, el regidor de Mobilitat, que diu que la qüestió de les plaques pot ser interessant, però no tant per controlar qui circula sinó per conèixer quin parc de bicis hi ha i quins recorreguts fan. Li deu fer por que el verb controlar li esvaloti el galliner sostenible.
I, en canvi, a part de l’interès per saber quin parc hi ha, es tracta precisament de controlar-les. Ho diu ben clar el president de la federació, que també es cura en salut quan diu que estan absolutament a favor de les bicis, però tot seguit recorda que molt sovint van per la vorera a tota castanya, que passen arran dels portals i que travessen els passos de vianants a un ritme accelerat. Al Diari de Girona explica el perquè bàsic d’aquestes matrícules: “Que si una bici provoca un sinistre, pugui ser identificable”. Justa la fusta! Insisteix també en la necessitat que comptin també amb una assegurança, igual que n’han de tenir una els vehicles motoritzats.
Que tota una Federació d’Associacions de Veïns hagi decidit implicar-se en aquest assumpte significa que la situació és ja insostenible. La seva demanda s’afegeix a la que va fer fa dues setmanes el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, quan va reclamar que es regulés la mobilitat en bici a base de matricular-les i que, a més, tinguin una assegurança. Segons l’informe del Síndic, les bicis “han de disposar d’una assegurança de responsabilitat per danys materials i corporals a tercers, com la resta de mitjans de transport; així, en cas d’accident es podria aplicar un mecanisme per donar cobertura als danys causats”. La demanda de Ribó s’afegia a la de Maria Assumpció Vilà, la Síndica de Barcelona, que fa cosa de dos o tres mesos defensava el mateix.
Tenim, doncs, tot un Síndic de Greuges, tota una Síndica i la Federació d’Associacions de Veïns d’una gran ciutat demanant exactament la mateixa mesura justa i necessària. Però, en l’hipotètic cas que finalment les autoritats impulsessin la norma que els demanen, no hi hauria prou policies municipals en tot el país per fer-la complir. Sense matrícula ni assegurança, els ciclistes continuarien passant per davant seu amb un somriure burleta als llavis i els municipals mirarien cap a una altra banda, com fan ara quan veuen que se salten les normes ja en vigor. Per covardia, han deixat passar massa temps permetent que les nostres ciutats s’hagin convertit en can Pixa i no veig ara a l’horitzó cap solució efectiva.
Novetat: la Federació d’Associacions de Veïns de Girona demana també que les bicis duguin matrícula