En honor de Himmler
Heinrich Himmler, que ja era tingut per un reconegut carnisser insaciable, va ser conduït en caravana de cotxes fins al Poble Espanyol de Montjuïc
Davant la porta principal estava formada una centúria de la Falange amb bandera i banda de trompetes i tambors, que li va retre honors.
El jerarca nazi, que anava acompanyat pel capità general Luis Orgaz i el governador civil Wenceslao González Oliveros, els va passar l’obligada revista. I tot seguit van entrar per l’evocació de la muralla avilesa, per anar cap a la gran Plaça Major.
Allà va ser interpretat l’himne alemany, que va cantar la multitud que havia estat conduïda fins allà, perquè calia que aquell enorme espai aparegués ple de gent.
Himmler va ser saludat per l’alcalde accidental, Carlos Trías, i per les altres autoritats. Tot seguit els capitostos van pujar a la tribuna, convenientment elevada, segons aconsella l’escenografia en aquestes circumstàncies. I des d’allà van presenciar els actes que havien programat en honor del visitant.
Tot plegat va consistir en una exhibició folklòrica de la Sección Femenina: cants i balls. L’espectacle va ser més aviat breu, tenint en compte la densa jornada que l’esperava.
El policia suprem d’aquell Reich dels mil anys i que no va passar de fer-ne cinc més, havia aterrat amb avió privat a l’aeroport del Prat al migdia. Era el 23 d’octubre del 1940. L’acompanyava un seguici no gens cerimonial ni diplomàtic, però molt qualificat i professional. Havien anat a rebre’l el capità general Luis Orgaz i el governador civil Wenceslao González Oliveros.
Sense temps per perdre, la comitiva va enfilar la carretera que conduïa a Barcelona, en la qual, a l’altura del Prat de Llobregat, li havien aixecat un arc triomfal de benvinguda a base de llorer.
Acabat el breu acte del Poble Espanyol, van enfilar cap a l’hotel Ritz. Allà l’esperava plantada una companyia de l’exèrcit que li va retre honors. La multitud que aclamava el jerarca nazi el va obligar a sortir per saludar-la, gest que va fer des del balcó de la primera planta.
Després d’un dinar ràpid, a dos quarts de quatre va anar a Montserrat, una cita molt anhelada.
Tornant, va assistir a una recepció a la residència del cònsol Jaeger. Va tornar a passar pel Ritz per posar-se l’uniforme de gala i presidir el banquet que li va oferir en honor seu l’alcalde la ciutat, Miguel Mateu, al Saló de Cròniques. A les 3 de matinada va tenir l’acudit de voler visitar la txeca de Vallmajor. Es mostrava incansable; avui podem sospitar que ell també consumia estimulants.
L’endemà a dos quarts d’onze del matí marxava a Berlín. Mereixia ser acomiadat amb un: “No torni mai més”.
Havia deixat muntada una cèl·lula d’espionatge de la Gestapo i dipositat un gran cabal de diners, que no van ser utilitzats fins als anys seixanta.
Al la plaça del Poble Espanyol la Sección Femenina li va oferir cants i balls