“La passió és el que compta en un artista, no el virtuosisme”
Tinc 62 anys. Soc de Barcelona: l’estimo i la promociono! Soc promotor artístic des de fa 21 anys. Tinc dos fills, el Martín (28) i el Carlos (25). Vaig quedar vidu fa anys, avui tinc parella. Política? M’he quedat sense referents. Déu? Soc creient, malgr
Què fa exactament un promotor artístic? Treballo amb la il·lusió de la gent: seria imperdonable defraudar-la!
Quina il·lusió?
Tu reserves la teva entrada a un concert: diposites energia en aquella data del calendari, somies amb aquella nit especial, t’arregles, vols gaudir... Jo no puc fallar-te!
Però això és cosa de l’artista, no seva.
Que l’artista ofereixi el millor del seu art depèn de si l’he tractat bé, també.
Ha tractat molts artistes?
He tingut aquest privilegi. Quina meravella compartir vivències amb Josep Carreras, Plácido Domingo i Luciano Pavarotti!
Els tres tenors!
Una idea de Carreras, quan els vam promocionar no havíem encunyat aquest apel·latiu ni sospitàvem l’èxit global. Van ser els tres homes més cèlebres del planeta!
Algun artista ha estat intractable?
Bob Dylan! Al Festival de Cap Roig vaig haver de portar-lo amb cotxe a l’escenari i en tot el recital no va mirar al públic ni una vegada!
El Festival de Cap Roig és cosa seva?
Ja no, però el vaig crear fa 17 anys amb l’impuls d’Arcadi Calzada. Avui organitzo el Festival del Mil·lenni i el Festival Jardins de Pedralbes, ja la cinquena edició aquest estiu.
I quins artistes ens portarà?
Avui mateix els anuncio en roda de premsa als mitjans, però aquí puc avançar-te’n un: Tony Bennett. I un altre: Art Garfunkel.
Gràcies! Com els convenç?
Recordo com ho vaig fer amb Liza Minnelli, que vaig saber que adorava Josep Carreras: “Actuarà vostè l’endemà que Carreras”, li vaig dir. I li vaig posar un helicòpter del Prat al festival. Encara es peta de riure recordant com vaig quedar cobert de pols quan m’apropava.
Que sigui a Barcelona ajuda?
Sí. Estimo Barcelona, és la meva ciutat: m’emociona embellir-la amb artistes. El Festival Jardins de Pedralbes era el meu somni! I l’he assolit. Barcelona mereixia un festival així! Hi passaran 50.000 persones.
Doni’m un consell per assolir somnis.
Coratge. Si no tens coratge, les altres virtuts no serveixen per a res! Lluita i no pensis mai que és impossible, sigui el que sigui.
Què té d’especial aquest somni seu?
Uns jardins únics en una ciutat única, aire lliure, clima molt grat, tracte exquisit al públic. Que vens amb moto? Quan marxis et tornem el teu casc abrillantat! Que et cau un taló? Te l’arreglem.
A mi em cauen botons.
Te’ls cosim! Tu vens, sopes, respires, passeges entre plantes, seus tot sol en un banc del jardí amb la teva parella, després gaudeixes de l’artista... Una vivència inoblidable! Per regalar-te-la o per regalar-la. I aquest estiu m’il·lusiona regalar-li alguna cosa més a la meva ciutat...
De què es tracta?
Les actuacions d’alguns artistes es veuran en places d’alguns barris. En pantalles gegants, amb altíssima qualitat d’imatge i so. Amb totes les cadires que hi càpiguen. I de franc!
I qui ho paga, tot això?
Les entrades sufraguen les actuacions. Costen entre 18 i 200 euros. Tota la resta, els patrocinadors! El Festival de Pedralbes és un muntatge exigent, i una excel·lent ocasió per a un gran patrocinador.
El bon art és costós.
Recordo l’alcaldessa de Còrdova, que després de negociar un recital de Carreras, fa anys, em va dir: “Jo allargo una mica més i tu em portes els tres” (tenors). Pobra: “Si et dic el que costen, et desmaiaries”, li vaig dir.
Parli’m d’algun altre gran artista.
Li vaig comentar a Raphael que el seu concert al Palau duraria una hora i mitja. “Raphael canta tres hores!”, em va contestar. O Woody Allen, molt lúcid: “Tinc clar que venen a veure’m, no a escoltar-me!”. A tots els regalo un llibre sobre Barcelona.
Ha fet amistat amb artistes?
Rosana, Sara Baras, Carreras, Carlos Núñez... Tamara Rojo: recordaré tota la meva vida veure-la sobre la punta d’un peu, en equilibri etern. “Si bufa un bri d’aire, no podré mantenir-me immòbil”, em va advertir. I vam plorar desolats quan es va lesionar. Això és el que estimo en un artista: la seva passió! Més que el seu virtuosisme, vull que m’emocioni!
Hi estic d’acord.
Vaig portar Joan Baez, i li vaig suggerir quines cançons seves emocionarien aquí. Em va fer cas, va canviar la playlist. M’ho va agrair després, quan va constatar la reacció del públic.
Bon treball.
Que inclou també acompanyar pel carrer, del braç, un Falete amb abric d’astracan a comprar una bossa de mà estrident. O Kevin Costner, quin tros d’home! I educat. O Charles Aznavour, que ho sap tot d’oliveres i oli: quina delícia escoltar-lo!
No és mala vida, la seva.
Vaig quedar vidu i va ser molt dur, vaig fer de pare i de mare, però he estat afortunat amb els meus fills. I amb la meva feina: ser amfitrió en actes artístics m’ha regalat glòries com entrar en una església de Roma de bracet amb la mare Teresa de Calcuta... I portant des d’aquella tarda a la pell l’espontània ovació que va aixecar aquella santa... jo sento que m’ha valgut la pena haver viscut.