L’exèrcit pren els carrers del Regne Unit per aplacar la sensació d’inseguretat
Ja són set els detinguts, entre ells el pare i el germà del suïcida, per l’atemptat de Manchester, que la policia atribueix a una cèl·lula gihadista
Els carrers de Londres i de diverses ciutats del Regne Unit es van despertar ahir amb forta presència de soldats armats. La successió d’atemptats ha provocat una sensació creixent d’inseguretat que el Govern de Theresa May intenta de combatre amb l’exèrcit. Les vides truncades d’adolescents, joves i mares assassinats a Manchester han provocat una especial commoció.
Un sol atemptat, sigui on sigui, ja és massa. Però dos en dos mesos –primer a Londres i després a Manchester– han provocat una crisi política al Regne Unit, i portat el Govern de Theresa May a elevar el nivell d’alerta antiterrorista a “crític” i a desplegar soldats als carrers de les ciutats britàniques per primera vegada en una dècada. A més en plena campanya electoral, a només quinze dies de les eleccions del 8 de juny.
L’impacte psicològic del cop de Manchester ha estat enorme, no només pel nombre de víctimes mortals (22) i el fet que moltes siguin nens i adolescents, sinó també perquè tot apunta que s’ha tractat d’una acció acuradament elaborada, duta a terme per una cèl·lula alguns dels elements de la qual no han estat encara identificats ni detinguts, i perquè un “fabricant de bombes” podria estar en llibertat a qualsevol racó del país, preparant nous artefactes de terror amb la precisió d’un rellotger suís.
Enmig d’una enorme sensació d’inseguretat i crisi, l’exèrcit ha sortit als carrers per primera vegada des del 2007, quan es van produir els atemptats fallits amb cotxe bomba contra un club nocturn de Piccadilly i l’aeroport de Glasgow. Un miler de soldats van ser apostats ahir davant de Downing Street, el Palau de Buckingham, el Parlament de Westminster, les principals ambaixades estrangeres a Londres i estacions de metro i de tren, com a element de dissuasió a potencials terroristes mentre es persegueix els responsables de la matança de dilluns a la nit a la segona ciutat del país. D’aquesta manera, a més, les forces policials d’elit queden alliberades de missions rutinàries de vigilància per dedicar-se a buscar els culpables.
En total ja han estat detinguts a Anglaterra set sospitosos de formar la cèl·lula que va perpetrar el cop o estar relacionats d’alguna manera amb ella. Un és germà del suïcida que es va immolar, i els altres, integrants de la comunitat líbia del comtat de Lancashire. Agents amb la cara coberta amb passamuntanyes van irrompre de bon matí en un edifici de Granby Row, en ple centre de Manchester, a prop de l’estació de Piccadilly, i es van endur tres individus. Un quart home va ser arrestat a Wigan. El pare del terrorista i un altre germà seu més jove que ell, Hashem, van ser capturats paral·lelament a Trípoli (Líbia). Segons fonts de la comunitat d’intel·ligència nord-americana citades per la cadena de televisió NBC, alguns membres de la família haurien avisat els serveis de seguretat britànics de la radicalització de Salman Abedi i del perill que aquest constituïa, però les seves advertències van caure en sac foradat. “És impossible detenir totes les persones que apareixen al nostre radar, ens falten els mitjans per fer-ho i hem per tant de ser bastant selectius”, ha explicat la ministra d’Interior, Amber Rudd.
No es pot predir mai l’impacte polític d’una crisi de seguretat, encara que en aquest cas faria l’efecte d’afavorir Theresa May, atesa la desconfiança dels votants britànics en l’única persona que la pot substituir a Downing Street, el líder laborista Jeremy Corbyn. Tot i això, hi ha diversos elements de l’actual situació que preocupen amb raó el Govern: la ràpida successió de dos atemptats espectaculars a Londres i Manchester, que en els dos casos els seus responsables fossin
coneguts de Scotland Yard, i que els serveis d’intel·ligència de països amics i importants aliats com els Estats Units i França filtressin informació a la premsa sense comptar amb Londres, un petit afront. El senador demòcrata Chris Coons ha aprofitat per criticar l’amateurisme de l’Administració nord-americana i preguntar-se en veu alta “si té la més mínima idea del que significa compartir informació classificada, sobretot després de facilitar a Putin secrets que li havia proporcionat el Mossad israelià.
Fonts de la CIA van divulgar la identitat de Salman Ramadan Abedi quan les autoritats britàniques pretenien mantenir-la en secret almenys trenta-sis hores més per investigar una sèrie de sospitosos abans que s’adonessin que estaven en el punt de mira, i van informar que portava en una butxaca una targeta de crèdit amb el seu nom. Alhora, el ministre de l’Interior francès, Gérard Collomb va declarar a la televisió del seu país que Abedi havia estat recentment a Trípoli, i potser també a Síria. Analistes i experts de seguretat han indicat que el pare dels germans Abedi va pertànyer al Grup Islàmic Combatent Libi, la matança de molts dels simpatitzants del qual a la presó d’Abu Salim va ser un dels gèrmens de la revolta al país mediterrani. Encara que ha condemnat la violència i proclamat la innocència dels seus fills abans de ser detingut, això podria ajudar a explicar la radicalització de la família.
OPERACIÓ POLICIAL Set detinguts al Regne Unit i dos més a Líbia, entre ells el pare i els dos germans
Mentre la presència de tropes als carrers de París i Brussel·les s’ha tornat “normal” des dels atemptats en aquelles ciutats, Londres fins ara havia resistit aquella temptació per transmetre un aire de normalitat i de desafiament al terrorisme. Però Theresa May, que no s’ha d’oblidar que va ser durant vuit anys la ministra de l’Interior, no ha dubtat a adoptar una línia similar, com ja va fer Tony Blair el 2003 quan va enviar els tancs a l’aeroport de Heathrow com a mesura dissuasiva (una decisió, per cert, que alguns dels seus molts enemics encara li critiquen).
De la nit al dia, la presència de gairebé mil soldats als carrers, amb la possibilitat de ser ampliats a 3.800 si fa falta, ha alterat el paisatge urbà i l’ambient de la capital anglesa. En un país amb tradició de gran respecte a les llibertats individuals, s’han multiplicat els controls aleatoris d’identitat tant vianants com vehicles, la immensa majoria dirigits a membres de l’àmplia comunitat asiàtica, amb el consegüent perill que sigui encara més estigmatitzada malgrat que la immensa majoria de musulmans del Regne Unit tenen la mateixa actitud de rebuig del terrorisme que els cristians, jueus o ateus. El canvi de guàrdia al Palau de Buckingham ha estat suspès fins a nou avís, i la rua dels jugadors del Chelsea per la carrers de la capital per celebrar el títol de Lliga estat anul·lada. A la final de Copa entre aquell mateix equip i l’Arsenal dissabte hi haurà una presència militar sense precedents a l’estadi de Wembley i els seus voltants, i la crisi terrorista va afectar els preparatius del Manchester United per al seu partit de Lliga Europa ahir a la nit a Estocolm contra l’Ajax d’Amsterdam.
Les autoritats han identificat ja les 22 víctimes mortals de l’atemptat. Entre elles figura un matrimoni polonès, i una policia de Cheshire que no es trobava de servei, i el marit del qual i filles es troben greus. Alguns dels més de seixanta ferits estan en estat crític, i a d’altres se’ls han amputat cames i braços. Mentre els britànics assumeixen el millor que poden la magnitud de l’atac terrorista més fort des de juliol del 2005, el Govern els adverteix que n’hi podria haver més, i els carrers de Londres i Manchester es militaritzen a un parell de setmanes d’unes eleccions (la campanya es reprèn avui) que seran com una mena de segon referèndum sobre el Brexit, i en què la ruptura radical amb la Unió Europea segurament guanyarà encara amb més rotunditat que fa un any.