El Suprem confirma la pena de 21 mesos per a Messi
Els jutges s’han esperat al final de la Lliga per confirmar la condemna de 21 mesos
Messi no se’n deslliura. Totes les notícies sorgides del Tribunal Suprem (TS) durant les últimes setmanes confirmaven que es mantindria la seva condemna per tres delictes fiscals, però existien certes possibilitats que les penes imposades quedessin per sota dels 21 mesos de presó que li van imposar a l’Audiència de Barcelona. La rebaixa, tot i això, només ha afectat el pare del jugador, la condemna del qual passa de 21 mesos de presó a 15. A Messi, en canvi, se l’emporta una sentència que té 111 folis, incloent-hi els vots particulars discrepants –sobre una qüestió tècnica poc transcendent– de dos dels cinc jutges intervinents en el cas. Messi haurà de pagar ara 2.093.000 euros. I en principi cal excloure el seu ingrés a la presó, ja que la seva condemna és inferior a dos anys i no té antecedents penals.
La resolució del Suprem posa de manifest que s’ha imposat la línia dura davant de la totalitat de les qüestions plantejades. La Sala Penal contesta a totes les objeccions de la defensa, però també en tots els casos opta per la interpretació més desfavorable per al recurrent, sent diverses les respostes possibles. Així, per exemple, considera que la seva firma als documents fiscals és un dels elements que revelen sens dubte el seu coneixement de la matèria, amb “plena consciència que aquest camí duia inexorablement a l’insolidari resultat de la defraudació fiscal”. Noteu la rotunditat de l’expressió “plena consciència” i de l’adverbi “inexorablement”.
Els jutges estimen que “no resulta acomodat a la lògica admetre que qui percep ingressos importants ignori el deure de tributar per això”. Afegeixen que tampoc no és lògic que “qui constata que no abona res en absolut a Hisenda com a tribut, malgrat l’elevada percepció de concrets ingressos” (els drets d’imatge), ignori que “està defraudant il·lícitament”.
Abans que creure en la tesi que Messi es va refiar del seu pare i els assessors, el Suprem opta per un missatge rigorista respecte
LA TESI ESSENCIAL Messi va defraudar de manera conscient i no va fer res per conèixer les seves obligacions
de la responsabilitat personal davant dels deures fiscals. En aquest sentit, afirma que “si cap dubte pogués arribar” a una determinada persona sobre aquests deures, “qualsevol que fos la seva ingenuïtat”, queda clar en aquest cas concret que el va aclarir. I per què creu el tribunal que Messi no va tenir dubtes que obrava il·lícitament? Perquè hi ha “actuacions que indiquen que intervé” de forma directa en les decisions sobre les seves percepcions i havers, i no només estampant la seva firma en documents. I tot això suposa per al Suprem que el jugador del FC Barcelona va actuar en la gestió dels seus ingressos amb l’esmentada consciència plena de delicte.
La sentència –de què ha estat ponent el magistrat Luciano Varela– obstrueix totes les possibles sortides favorables al recurrent. Així, es dona suport que la decisió dictada a Barcelona “exclou expressament l’error”. I rebla el clau afirmant que “el desconeixement evitable, derivat de la indiferència, no és un error, i no pot provocar una descàrrega de la responsabilitat”. Dit en llenguatge planer, que si Messi no es va assabentar que estava cometent frau fiscal va ser perquè no va voler, ja que hauria pogut adonar-se’n perfectament i no va fer res per aconseguir-ho. “No pot errar –diu la decisió– aquell que no té interès a conèixer”. Ara bé, per arrodonir aquesta tesi, el tribunal carrega també contra els assessors de Messi. Del que es lamenta el Suprem és que ningú no els hagi portat fins al banc dels
LA REACCIÓ El Barça va expressar ahir al jugador i la família el suport del club per mitjà del seu president
acusats. La sentència diu que si haguessin estat acusats, no se n’haurien anat de franc.
El tribunal no s’explica per què la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat no van ser procedents contra aquests assessors. La decisió estima “insòlita” l’actitud desenvolupada per les acusacions, però l’argument –una mica retòric, vista la seva intrascendència processal– serveix a la Sala Penal per subratllar que aquesta circumstància “no pot incrementar l’indesitjable resultat d’afegir a aquesta impunitat la del defraudador aquí acusat”.
La sentència prossegueix les seves interpretacions adverses al jugador afirmant que no va consultar els assessors perquè li diguessin com tributar correctament, sinó perquè l’ajudessin a “eludir” les seves obligacions. I un altre cop es referma en la resolució dictada per l’Audiència de Barcelona, en tant que va estimar que Messi no va declarar a Hisenda el 2007, 2008 i 2009 els seus ingressos per drets d’imatge, i es va valer de societats establertes en paradisos fiscals, tot això a fi que aquests diners no passessin per l’administració tributària espanyola. D’aquesta manera va mostrar “dol” –voluntat específica– de defraudar, i per això va ser ajudat pel seu pare, que veu confirmada ara la seva condemna com a cooperador necessari, encara que li rebaixa la pena a 6 mesos.
El ponent, Luciano Varela, i el també magistrat Andrés Palomo exposen en un vot particular que va poder considerar-se la conducta de Messi com un sol delicte continuat. Es va debatre molt sobre això. Per aquesta via es va pensar que podria reduirse la condemna. Però no va prosperar. El que sí que va fer la Sala Penal va ser esperar l’acabament de la Lliga per a la notificació de la sentència.
Coneguda la decisió del Suprem, el portaveu del FC Barcelona, Josep Vives, va dir ahir que el president del club, Josep Maria Bartomeu, havia contactat amb la família del jugador per traslladar-li el seu suport. “La família –va prosseguir– s’ha mostrat molt agraïda” pel suport manifestat per l’entitat al llarg de tot el procés judicial.