Sofia Coppola
CINEASTA
Sofia Coppola (46) ha presentat a Canes la seva versió de The beguilde, la novel·la de Thomas Cullinan, on aborda amb el seu bon gust la morbositat sexual continguda. Nicole Kidman i Kristen Dunst protagonitzen aquest univers femení.
Cada any Canes posa de manifest, a la catifa vermella, en les diferents seccions, a tot arreu, una evidència flagrant: el cinema no és –no sembla que sigui, almenys– una qüestió de dones.
En les 70 edicions del certamen només una directora, Jane Campion, ha guanyat una Palma d’Or, el premi gran de l’esdeveniment. La presència de cineastes femenines en altres categories que no siguin interpretació sol ser entre escassa i inexistent.
Aquest any, per comparació, es pot dir que el nombre de directores és abundant. N’hi ha una dotzena de repartides entre les diferents seccions del certamen, tres a la secció oficial. Sofia Coppola n’és una. Ahir la filla de Francis Ford Coppola va presentar a la secció competitiva The beguiled, que en castellà es titularà La seducción.
Es tracta d’un melodrama de desig i passions desencadenades que té lloc durant la guerra de Secessió dels Estats Units. Amb Nicole Kidman, Colin Farrell i Kirsten Dunst com a protagonistes.
És la segona adaptació de la novel·la del mateix títol escrita per Thomas Cullinan als anys seixanta. És una obra que el 1971 el director Don Siegel va adaptar per al cinema, amb Clint Eastwood com a protagonista. A Espanya es va titular El seductor.
Explica la història d’un soldat ferit, un ianqui, rescatat per una joveneta, alumna d’una escola femenina. L’arribada inesperada de l’home, interpretat per Colin Farrell, agita les aigües de la formal institució, aïllada al camp, on amb prou feines queden la directora (Nicole Kidman), una professora (Kirsten Dunst) i mitja dotzena d’alumnes joves.
Ahir unes paraules de Nicole Kidman van tornar a posar la qüestió de les dones cineastes sobre la taula de Canes. “Encara avui només el 4% dels directors del món són dones”, va assegurar l’actriu, que va demanar la solidaritat de les dones: “Hem de donar suport a les directores perquè, malgrat que ens cansem de sentir que ara tot és diferent, no ho és. Només cal fer una mica d’atenció a les estadístiques”.
Es tracta de les mateixes estadístiques que diuen que Sofia Coppola, almenys, és una directora habitual de Canes. Quatre vegades més ha presentat pel·lícules al certamen, dues de les quals en competició: el 2006, amb Maria Antonieta , i el 2013, amb The bling ring.
The beguiled va ser un melodrama sobre la tensió sexual no resolta que, en mans de la filla de Francis Ford Coppola, adquireix un cert aire de gòtic meridional, malgrat que l’únic fantasma que travessa el relat és el del desig i les diferents maneres que té de manifestar-se.
El soldat, amb la seva presència, accentua la distància que hi ha entre una educació formalment exquisida i les veritables passions, que corren de manera subterrània.
És una història que podria haver estat de morbosa sexualitat i que Sofia Coppola aborda amb el seu bon gust habitual, sense deixar-se arrossegar per les passions. Potser és massa continguda per moments, malgrat que el film té un traç elegant i es nota el cap fred de Coppola. D’estètica exquisida. Per moments, tot i això, de discutible emoció, almenys durant la primera hora.
La llangor del sud, el desig de les dones i un mel·liflu ambient meridional, subratllat amb una il·luminació realista i romàntica, buscant les postes de sol, destaca més les passions prohibides posades en joc, les que mouen els personatges.
El film s’enlaira quan aquestes passions esclaten. Llavors es torna eixut, menys descriptiu i irònic. Amb més sentit. És un film de dones, doncs. Pel que fa a l’enfocament, sobretot, ja que el paper del soldat, en mans de Farrell, queda diluït, posat només per complir la seva funció gairebé com un agent provocador. Un testimoni de les passions en joc de les dones.
Colin Farrell es va mostrar encantat de ser l’únic home en un film essencialment de dones, ja que també ha crescut envoltat de dones. És una pel·lícula, en fi, de bellesa evident i passions temperades que, per la directora, s’ha de veure al cinema, a la pantalla gran (per intervenir en el debat d’aquest any sobre Canes i Netflix). “Espero que la gent la vegi al cinema. La vaig rodar pensant en la pantalla gran. No per veure-la en un telèfon mòbil”, va dir de broma Sofia Coppola.
El film de la directora té un precedent: ‘El seductor’, que va protagonitzar Clint Eastwood el 1971