La capital del turisme
La demanda de turisme urbà ha crescut un 34% en l’última dècada
Ni els xocs entre el Consistori i els hotelers, ni les protestes d’una part de la població en contra dels excessos del turisme no impedeixen que Barcelona sigui la ciutat més competitiva en aquest àmbit.
El fort atractiu turístic de Barcelona, sumat a l’impuls de les institucions i a l’estratègia de marca i promoció impulsen la capital catalana al primer lloc del rànquing de competitivitat de l’informe UrbanTur 2016, elaborat per Exceltur. Després de Barcelona, Madrid, València, Sant Sebastià i Màlaga encapçalen la llista de 22 ciutats amb el nivell de competitivitat més alt en un àmbit, el del turisme urbà, que s’ha disparat en l’última dècada.
Segons les dades d’UrbanTur, la demanda turística de les destinacions urbanes a Espanya s’ha incrementat un 34% des del 2008, any de l’inici de la crisi, mentre que la demanda en el total del mercat espanyol va créixer un 20% en el mateix període.
Dins de l’estudi de competitivitat, Barcelona lidera els valors d’oferta de lleure, entorn urbà, gestió estratègica del turisme i resultats econòmics i socials. Per la seva part, Madrid supera la capital catalana en accessibilitat i mobilitat i atractiu per al turisme de negocis.
El context de fort augment de la demanda, apunta Exceltur, ha generat en els últims anys situacions puntuals de percepció de congestió en algunes ciutats i el turisme ha passat en tres anys de ser vist com un sector “desitjable a reprovable”, en paraules del vicepresident executiu, José Luis Zoreda. En aquest sentit, l’informe UrbanTur recull que “tan sols Barcelona, a causa del seu creixement desbordant i els seus flagrants efectes negatius sobre la convivència ciutadana, ha adoptat mesures notables contra la conversió d’habitatges en allotjaments turístics i està treballant de forma decidida encara que indiscriminada per ordenar i controlar-ho”. “Tot i això –prossegueix l’estudi–, els seus esforços s’han vist enfosquits per la recent aprovació del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (Peuat), que ha generat inseguretat jurídica i ha limitat el desenvolupament de nous allotjaments als barris més turístics de la ciutat, sense diferenciar entre els que generen més ingressos econòmics i ocupació (principalment l’oferta hotelera de més categoria) i els habitatges
El sector ha passat en tres anys de ser considerat “desitjable a reprovable”
turístics de lloguer per curts períodes”.
De la resta de ciutats del rànquing, Màlaga, València, Sevilla, Madrid i Sant Sebastià han començat a treballar en la quantificació de l’oferta, tot i que encara no han aconseguit definir i aplicar mesures concretes per a la seva ordenació i els mitjans per al seu compliment.
A més, l’estudi incideix en “un esforç pressupostari més gran en polítiques turístiques a Barcelona”, en un entorn de reducció de les partides per a turisme en els pressupostos de les administracions, que s’han reduït una mitjana del 7% entre el 2011 i el 2015. Tan sols tres dels equips municipals de les 22 ciutats analitzades –Barcelona, València i Màlaga– reuneixen amb certa freqüència una comissió d’ in ter regidories per coordinar els temes relacionats amb el turisme.