Gordó assegura al Parlament que no ha fet res d’il·legal
La CUP es persona en el cas 3% i amenaça de querellar-se contra ell
En l’antic batxillerat, els professors de filosofia esgrimien una asserció: del nores, no hi ha res a parlar. Germà Gordó ho va seguir al peu de la lletra en la seva compareixença davant de la comissió d’afers institucionals del Parlament per dir que no sabia res del cas del 3% i que ni ha fet res fora de la llei ni ningú l’hi ha demanat.
Esclar que altres diputats sí que creien que valia la pena parlar de coses com les donacions a CDC, el Palau de la Música, les ITV, les concessions d’obra pública o determinats nomenaments. Anna Gabriel, de la CUP, va anar més enllà, i va anunciar que es personaran en la causa del Vendrell i es querellaran contra ell si hi ha indicis en contra seu.
Gordó amb prou feines va fer servir dos minuts de la seva intervenció inicial, per a la qual tenia mitja hora. I els va utilitzar per definir el següent: “Sempre he actuat d’acord amb l’ordenament jurídic i, per tant, dit això, quedo a la seva disposició”. Llavors, després del no-res va arribar el ruixat.
CUP, Ciutadans, PSC i PP van posar a sobre de la taula tota l’actualitat que afecta l’antic partit de Gordó, CDC, ara reconvertit en PDECat. Els diputats van voler saber la causa per la qual Convergència és la formació que rebia més donacions anònimes d’Espanya; si hi va haver reunions amb empresaris que poc després van aconseguir adjudicacions públiques; o quina era la seva relació amb els tresorers del partit, Daniel Osàcar i Andreu Viloca, involucrats en casos de corrupció; o quin paper va tenir en l’afer de les ITV (en el qual hi ha acusat Oriol Pujol), o si va influir perquè el Consorci del Palau no acusés el partit; o si l’empresari Josep Bassols li va demanar que col·loqués la seva dona, del mateix cognom i magistrada del TSJC, com a comissionada de Transparència.
A gairebé ningú va deixar satisfet l’arrencada de Gordó. A Lluís Rabell, de CSQP, li sonava a frase de pel·lícula –“m’acullo a la cinquena esmena”– i va entendre que “s’acull al seu dret a no complicar-se la vida davant dels temps que s’acosten”, mentre que Jordi Terradas (PSC) va estimar que les funcions i dependències d’Osàcar eren pròpies del programa d’Iker Jiménez sobre fenòmens paranormals. Més incisiva va ser Anna Gabriel (CUP), que va ser qui va fer més preguntes directes a l’exconseller de Justícia, per glossar també la dificultat que comporta denunciar la corrupció, per anunciar que es personarien en la causa que se segueix al Vendrell i per amenaçar que “si hi ha indicis raonables que ens podem querellar contra vostè, també ho farem”.
Per la seva banda, el PDECat no va formular preguntes, la qual cosa va causar una picabaralla amb el president de la comissió, Jean Castel (Cs), que li va indicar que no es podia adreçar a altres diputats (el del PDECat va al·ludir a Carrizosa, de Cs) i que la comissió era per inquirir el compareixent. Però Lluís Guinó es va limitar a dedicar la seva intervenció a reflexionar sobre el problema de la corrupció i va demanar que no es publiquin informacions falses o no contrastades sobre candidats abans de les eleccions.
Gordó, en els següents torns, va expressar que el nomenament de Bassols no formava part de les seves competències, que les al·lusions a ell parteixen de filtracions periodístiques possiblement interessades, que no ha estat citat en cap causa, que el TSJC va desestimar una primera petició contra ell i que va ser secretari de CatDem dos anys. Sobre donacions amb prou feines en va dir res, i, pel que fa al seu ascendent sobre els tresorers de CDC, va afirmar que no va existir. Sí que va assegurar que s’ha reunit amb empresaris, com també amb gent del món de la cultura o alcaldes, per sentir les seves inquietuds, però que mai cap empresari no li ha demanat res fora de l’ordenament jurídic”.
En síntesi, l’exconseller Gordó va sostenir que no hi ha res contra ell, i que del no-res, en té poc a dir. No té inconvenient que la Generalitat lliuri les seves agendes oficials al jutge del Vendrell, però sí que va voler deixar clar que no pot controlar el que diuen o escriuen d’altres. En especial, en relació amb la pregunta de si ell és el tal Gregorio –el suposat intermediari, segons la Fiscalia– al qual es refereixen diversos acusats pel 3%. “Com em deien? No ho sé. Jo sempre firmo com a Gordó, o com a Germà Gordó”.
L’exconseller nega en la compareixença que sigui el tal Gregorio a qui es refereixen diversos acusats