Qualsevol nit pot sortir el sol

Cada mig any, quan arriba el moment de bellugar les busques dels rellotges per adaptar-les ara a l’horari d’estiu, ara al d’hivern, ens queixem i abominem d’aquesta norma. Ens la venen com un gran estalvi d’energia però cada cop més persones al·leguen que aquest estalvi ni és gran ni necessari, i que aniríem millor tots plegats si no alteréssim els ritmes de dormir i de llevar-nos als quals hem adaptat el cos i el cervell.

Doncs al Marroc la situació és encara més complicada. Fa dos mesos que, el 26 de març, van avançar els rellotges una hora, igual que vam fer als estats de la Unió Europea. Doncs bé, dissabte passat els van endarrerir, una hora també. Aquest nou horari durarà fins al 2 de juliol, que els tornaran a avançar una hora.

¿Per què? Doncs perquè dissabte que ve comença el Ramadà i, amb ell, totes les setmanes de dejuni que comporta. Els que som llecs en religió islàmica sabem, però, que aquest dejuni és una mena de penitència o exercici espiritual d’introspecció i de comunió entre els musulmans, i que

Arriba el mes del Ramadà: ¿quin horari adoptaran els musulmans marroquins que viuen a Catalunya?

té lloc cada dia des de la sortida fins a la posta de sol, que és quan la gent s’aplega per compartir els primers aliments del dia, i probablement els últims, perquè si tot seguit han d’anar-se’n a dormir per poder treballar l’endemà, no crec que passin tota la nit desperts. Com que aquest mes del Ramadà va amunt i avall perquè es regeix per un calendari lunar que va desfasat deu dies amb relació al solar, cada any comença deu dies més tard. De manera que ara que el dia és molt més llarg que a l’hivern, la posta de sol triga més a arribar, i allà me’ls tens a tots, esperant pacientment que la claror solar desaparegui per poder començar a menjar. Amb l’agreujant, a més, que tampoc no poden beure, fumar o mantenir relacions sexuals, que segons com seria una forma distreta de passar l’estona. És per aquest motiu que, aquests últims anys, el govern marroquí opta per adaptar els rellotges durant el Ramadà. Així es fa fosc més aviat i la gent es pot dedicar a menjar sense haver d’esperar tant.

No sé si ho trobo gaire bé. Em sona a allò de feta la llei, feta la trampa. Ja posats, podrien endarrerir els rellotges dues hores o tres, i tot s’agilitzaria encara més. Però, bueno, cadascú per allà on l’enfila. Només pateixo pels musulmans que viuen al nord dels països escandinaus. Pobres. Al cercle polar Àrtic, en el solstici d’estiu el sol no es pon durant les vint-iquatre hores que dura el dia. Un estiu –i no era pas el dia del solstici– vaig ser a Noruega, a la ciutat de Bodø, dins del cercle polar, i el sol de mitjanit em va acompanyar fins que vaig decidir amagar el cap sota el coixí, a veure si aconseguia adormir-me d’una vegada. Afortunadament no sóc musulmà perquè tants dies sense poder menjar m’haurien dut a la mort per inanició.