El guru de l’Alabès
Asfixiat pels deutes, perdut a Segona B i sense un projecte clar. Quan Josean Querejeta (Lazkao, 1957) va agafar les regnes de l’Alabès el club estava a punt de desaparèixer. Els quatre anys de gestió de Piterman, que van deixar un deute de 24 milions, eren un llast molt pesant per a una entitat enfonsada en el futbol semi professional. Exjugador de bàsquet, president del Baskonia i empresari d’èxit, Querejeta és l’artífex de la transformació de l’Alabès. Un gir de cent vuitanta graus en la trajectòria d’un club modest que ara assaboreix la glòria d’una final i té el pressupost més alt de la seva història.
La relació de Querejeta amb l’esport ha estat sempre estreta. A la pista, com a jugador del Reial Madrid i del Joventut de Badalona, entre d’altres i, després, des de la llotja, com a gestor, una faceta que va començar el 1988, quan va iniciar la presidència del modest Baskonia, un equip que lluitava per sobreviure a l’ACB i que amb prou feines tenia 1.500 socis. La seva filosofia, fitxar joves promeses estrangeres per posteriorment vendre-les a l’NBA, va crear un model de negoci d’èxit tant esportiu com empresarial, i va fer del club blaugrana una potència amb tres lligues, sis copes, una Recopa i també dues finals d’Eurolliga, una fita per a una ciutat de tot just 240.000 habitants.
La seva visió emprenedora es remunta a la seva època de jugador. Conscient de la necessitat de buscar una sortida per quan abandonés les pistes, va obrir la cadena de botigues de llaminadures Gretel, un primer coixí econòmic que el portaria a desembarcar en altres sectors com l’immobiliari i també l’esportiu. La sortida de Dmitri Piterman de l’Alabès el 2007 va donar peu a les primeres converses, una negociació que no va arrelar fins al 2011, quan es va fer càrrec de l’entitat blanci-blava a través del Baskonia. Per això va ser imprescindible el suport de les institucions alabeses, un favor de què sempre ha gaudit Querejeta. Expert negociador als despatxos i en el terreny polític, el suport de PNB, PP i PSOE va permetre construir el pavelló Buesa Arena –on juga el Baskonia– i l’ampliació posteriorment a 15.500 espectadors, una obra de 30 milions finançada a parts iguals per l’Ajuntament i la Diputació.
El doble objectiu de Querejeta quan va desembarcar a l’Alabès era complicat. D’una banda, superar la fallida econòmica del club establint un escrupolós calendari de pagaments del procés concursal en què es trobava i, de l’altra, igual com amb el Baskonia, crear una estructura esportiva que no tenia. Molt reservat i persistent, el principal accionista del club el gestiona des d’un segon pla, deixant
UN EXPERT TRANSFORMADOR Quan va començar a presidir el Baskonia, el 1988, l’equip era modest i només tenia 1.500 socis
Josean Querejeta, propietari del Baskonia,
és l’artífex del gran canvi
del club blanc-i-blau, que va adquirir el 2011
ALS DESPATXOS Querejeta és un hàbil negociador i en el terreny polític ha aconseguit el suport de PNB, PP i PSOE
la representació institucional en mans d’Alfonso Fernández de Trocóniz, president de l’Alabès des del 2013.
El pla a mitjà-llarg termini de Querejeta quan va arribar a l’entitat s’ha complert amb escreix. Malgrat la galleda d’aigua freda que va suposar no aconseguir l’ascens a Segona el primer any, en el següent curs sí que es va aconseguir. També el fet de deixar enrere la llei concursal el 2015 i, el curs passat, la tornada a Primera. Amb un novè lloc a la Lliga i la final de la Copa del Rei, el triomf de Querejeta en el terreny de joc s’ha basat en la cessió de futures promeses de clubs com el Reial Madrid, l’Atlètic o el Barça apuntalades amb unes quantes compres. L’èxit esportiu té la seva correspondència en l’apartat econòmic, amb uns comptes sanejats que no tenen res a veure amb els deutes del passat, i que es tradueix en un pressupost de 50 milions.
La bonança alabesa no suposa, però, relaxació. Querejeta aspira a aconseguir l’ambiciós projecte de reformar Mendizorroza –de titularitat municipal–, ampliant-lo en 12.000 espectadors i creant un estadi d’avantguarda en una obra estimada en 50 milions. La rebuda de la proposta per part de les institucions no ha estat gaire optimista, però a Vitòria ningú no dubta que el poder negociador de Querejeta donarà fruits. El directiu insisteix en la importància per a la ciutat d’una infraestructura “per als 365 dies de l’any” que va més enllà de l’esport, atès que pot allotjar concerts o qualsevol mena d’esdeveniment. L’objectiu és disposar de l’estadi modernitzat per al centenari del club, el 2021.
Amb dos metres d’alçada, la seva imponent figura no passa desapercebuda a Vitòria. Baskonia i Alabès sovintegen l’elit gràcies a una gestió rígida i exitosa en dos plans inseparables en la seva filosofia, l’econòmic i l’esportiu. Contra la lògica demogràfica, Querejeta ha aconseguit a través de l’esport posar la petita capital alabesa al mapa.