Els temes del dia
El pacte d’Estat per combatre la violència de gènere, i els moviments del president francès Emmanuel Macron per aconseguir un acord de pau entre les faccions líbies.
EL fet d’haver aconseguit un pacte d’Estat entre totes les forces polítiques per articular un ampli conjunt de mesures contra la violència de gènere és un pas de gran transcendència, com a ningú no se li oculta, per combatre aquest flagell social que ha ocasionat més de nou-centes morts en els últims quinze anys. La clau és que, a través de la implementació d’aquest pacte d’Estat, la voluntat política que expressa es tradueixi en el canvi social que es necessita.
Els grups parlamentaris del Congrés i del Senat han consensuat fins a un total de 266 propostes i recomanacions, tant legals com administratives, que es concreten en un text de setanta pàgines i que han requerit diversos mesos d’estudis, de compareixences d’experts i de negociacions. L’objectiu és articular un front d’actuacions a fi d’erradicar la violència masclista, entesa com aquella que està emparada en la dominació masculina i en la cosificació de la dona. A partir d’ara la lluita contra aquesta violència no se circumscriurà només a l’entorn de la parella, sinó que s’ampliarà a aquells atacs a la dona pel fet de ser dona, sigui quin sigui l’àmbit en el qual es produeixin.
Ha estat important la tasca realitzada per concretar els punts d’acord i aparcar els aspectes més polèmics, en un exemple del que ha de ser la pràctica parlamentària per avançar en reformes que beneficiïn el conjunt de la societat. Es podria haver fet molt més, com es reclama des d’alguns grups, però en qualsevol cas és un pas important. Els acords aconseguits en l’esmentat pacte d’Estat no només queden plasmats en paraules sinó que també van acompanyats d’una dotació pressupostària, fixada en mil milions d’euros per als pròxims cinc anys, per propiciar la seva execució, tot i que podrien no ser suficients per arribar a cobrir tots els objectius plantejats.
L’acord contempla millorar la prevenció i sensibilització, per al que es considera imprescindible l’educació en tots els nivells. La formació, a més, s’haurà d’estendre a tots els operadors jurídics, sanitaris, policials, serveis socials i mitjans de comunicació. Les campanyes de sensibilització es veuen, així mateix, necessàries per a la conscienciació i implicació social.
També s’inclouen mesures que se centren en reformes dirigides a millorar l’assistència, el suport i l’atenció a les víctimes, als sectors de la sanitat, l’assistència psicològica, jurídica, econòmica i social. Així mateix s’estableix una millora dels protocols de coordinació entre els diversos organismes per atendre les víctimes. Els ajuntaments, en aquest sentit, recuperen les competències en violència de gènere i tindran un paper fonamental perquè crearan unitats especials de suport per identificar les víctimes i ajudar-les a fer el pas de denunciar. Tot i això, la dona maltractada, a partir d’ara, no haurà de presentar denúncia per accedir a ajuts socials i rebre acompanyament. El pacte d’Estat preveu, en el seu conjunt, una llarga sèrie de propostes de modificacions legislatives i judicials, com és el fet que la confessió del maltractador deixi de ser un atenuant.
Resulta fonamental, després dels esforços realitzats per arribar fins aquí, que aquest pacte d’Estat que s’ha aconseguit s’apliqui amb eficàcia, per evitar que es quedi només en una expressió de bona voluntat col·lectiva i pugui incidir en una veritable transformació social. Per això és crucial que es pugui crear una subcomissió parlamentària que faci un estricte seguiment de control de la seva adequada aplicació.