Rajoy, davant el jutge
El president del Govern central declara avui a l’Audiència Nacional sobre les activitats de la xarxa de corrupció Gürtel entre el 1999 i el 2005
El president del Govern declararà avui per dirimir les seves responsabilitats en el judici de la trama Gürtel.
El president del Govern espanyol i del PP, Mariano Rajoy, compareix avui davant el tribunal que jutja el cas Gürtel per explicar, com a testimoni, si va tenir cap grau de coneixement de les pràctiques de corrupció que s’atribueixen als exresponsables de finances del seu partit. És, sens dubte, la compareixença més esperada de les que han tingut lloc fins ara, quan la vista ha assolit ja un centenar de sessions, durant les quals s’està analitzant només la primera etapa de les activitats de Gürtel, entre el 1999 i el 2005.
En sentit estricte, els papers de Bárcenas i els suposats sobresous del PP no són matèria d’aquest judici. Però a Rajoy li cauran, sens dubte, preguntes relatives a aquestes qüestions: serà la primera vegada que un president espanyol en actiu declara com a testimoni. Una de les incògnites de la sessió rau en el fet de comprovar fins a quin punt serà estricte, en els aspectes formals i d’ordre, el president del tribunal, Àngel Hurtado, que va votar en contra de la citació de Rajoy. És a dir: si cridarà a la qüestió o permetrà que els advocats de les parts actuïn de manera libèrrima i li busquin les pessigolles al cap de l’Executiu central.
El president ha preparat a consciència aquesta compareixença, conscient de la seva transcendència política, més que no pas per la seva rellevància processal. En teoria, la declaració d’un testimoni no ha d’implicar, necessàriament, repercussions incriminatòries. Però els lletrats de l’acusació –en particular els de l’Associació d’Advocats Demòcrates per Europa (Adade)– vetllen armes des de fa mesos, en espera que Rajoy incorri, si no en revelacions, sí en contradiccions. Tot plegat des de la convicció que, com a membre del nucli dirigent del PP, no només va haver d’adonar-se que les finances del partit no es nodrien exclusivament amb procediments lícits i regulars, sinó que també va poder ser un dels beneficiaris de la comptabilitat B de l’organització.
Rajoy sempre ha negat haver tingut cap sospita de les esmentades irregularitats. Per descomptat, mantindrà aquesta negativa durant tota la seva declaració. Això va ser el que va fer quatre anys enrere quan, a començaments d’agost del 2013, el Congrés va celebrar un ple en què –després de molta insistència de l’oposició i malgrat que el PP tenia aleshores una còmoda majoria– va comparèixer per donar explicacions sobre el cas Bárcenas. Rajoy va sortir pràcticament incòlume d’aquella sessió, celebrada a la seu del Senat perquè llavors l’edifici del Congrés es trobava en obres. La seva tesi va ser que el seu únic error havia estat dipositar la confiança en algú que, com l’extresorer popular, no la mereixia.
Ara bé, aquest segon capítol és diferent. Amb l’oposició es poden fer guants. Fins i tot llançar-se cops de puny dialèctics. En un tribunal, però, la posició del compareixent no és la mateixa. La seva presència no és per debatre i polemitzar: és per informar i per contribuir a fer llum sobre uns fets de transcendència penal i en relació amb els quals els jutges han de pronunciar una sentència judicial.
Aquests factors, juntament amb les qüestions d’imatge, expliquen les resistències del cap del Govern central a testificar a l’Audiència Nacional en el cas Gürtel. Sobretot volia evitar la presència física a la sala de vistes. Però el tribunal va considerar, per dos vots a un, que en aquest assumpte el president ha de comparèixer com qualsevol altre ciutadà, sense cap altra cautela que la de preservar la seva imatge institucional. Això explica, al seu torn, que Rajoy no vagi a declarar ocupant la posició que han utilitzat processats i testimonis per ser interrogats, davant dels jutges i a poca distància d’ells. El president rebrà, en definitiva, un tractament singular, ja que podrà declarar des de l’estrada, al costat dels bancs que ocupen els advocats de l’acusació i de la defensa.
Pel que fa a l’ordre en què es desenvoluparà l’interrogatori d’avui, cal tenir en compte que Rajoy compareix a petició de l’esmentada associació de lletrats, Adade. Per tant, serà el representant d’aquesta entitat, José Mariano Benítez de Lugo, qui formuli en primer lloc les preguntes que cregui convenients al cap del Govern central, qui, naturalment, haurà d’identificar-se prèviament davant el tribunal i prestar jurament o promesa de dir la veritat. El president l’ha d’advertir que, en cas de no fer-ho, se’l podrà acusar de fals testimoni.
Després interrogaran les altres acusacions i, més tard, les defenses. Inclosa la del PP, que figura a la causa com a organització com a partícip a títol lucratiu, atès que les empreses de Francisco Correa –el capitost de la xarxa Gürtel– van aportar 245.492 euros a la campanya municipal del PP de Madrid a les localitats de Pozuelo de Alarcón i Majadahonda. La cúpula del PP diu que està tranquil·la perquè Rajoy no pot aportar res a l’esclariment d’aquests fets, ja que no es va ocupar d’organitzar aquella campanya i menys a escala tan concreta. El problema, però, és que el cas Gürtel és molt més que el cost de les eleccions en dos municipis madrilenys.
L’acusació vol que l’interrogatori es pugui referir a tots els fets de corrupció de la trama Gürtel