Togues i masclisme a la sala de vistes
El judici de ‘La Manada’ reobre el debat sobre el tarannà sexista d’alguns jutges
El judici als membres de La Manada per la violació d’una jove als Sanfermines ha provocat la reacció dels col·lectius feministes, que protesten contra la “justícia patriarcal”. És la resposta a la decisió del jutge d’acceptar dades sobre la vida de la víctima després dels fets.
La reacció de la ciutadania quan s’ha fet públic que la defensa d’alguns membres de
La Manada (significatiu nom escollit pel quintet acusat) havia contractat un detectiu per seguir els passos de la jove violada a les festes de Sant Fermí de Pamplona no es va fer esperar. La xarxa bullia (i encara bull, fet que denota la importància social del judici per la violació múltiple) d’indignació pel que molts entenen com un atac a la intimitat de la víctima, un qüestionament a la seva ètica, al seu dret d’aixecar-se i continuar vivint com només es viu quan es tenen 18 o 20 anys. Tanmateix, i com aclareixen els juristes, el tribunal que jutja els fets esdevinguts el juliol del 2016 avui està fent, senzillament, la seva feina, de manera “a dret”. Llavors, a què es deu aquesta virulència de les crítiques al món judicial? La resposta cal buscar-la en la falta de confiança de moltes dones en els magistrats, segons assenyalen les mateixes juristes consultades per aquest diari. El masclisme que encara apareix en alguns tribunals (pocs) genera dubtes raonables en una ciutadania que encara recorda sentències vergonyoses, com aquelles que arribaven a justificar la violació d’una dona perquè duia minifaldilla o roba ajustada. La víctima, qüestionada.
El problema és que sentències d’aquest tipus, dictades als inicis dels anys noranta, continuen donant-se, tot i que en un nombre clarament inferior i decorades amb un llenguatge políticament correcte. Sentències que qüestionen el masclisme imperant durant segles en la societat espanyola (i en la majoria del món) i ancorades en una guerra contra el que alguns jutges denominen “ideologia de gènere”. En altres paraules: certs jutges creuen que el lobby femení ha imposat el seu criteri, assenyalant l’home com l’enemic a batre.
A fi de contrarestar aquesta ideologia de gènere, uns jutges
Alguns jutges defensen que s’ha de demostrar que el maltractador vol dominar la dona
Un tribunal dona la pàtria potestat d’una menor a l’home que va assassinar la dona davant de la filla
(molt pocs, d’acord amb els informes del sector) arremeten contra la llei de violència de gènere (les agressions sexuals són violència masclista, com reconeix aquesta norma i el conveni d’Istanbul, subscrit per Espanya), qüestionant que, darrere dels cops, l’assetjament i la intimidació s’hi amagui el desig de l’home de dominar la dona.
Aquests reductes masclistes han estat posats en evidència pels mateixos juristes i fins i tot han estat qüestionats per l’Observatori de Violència de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Ara fa just un any, en el VI Congrés sobre Violència de Gènere organitzat per l’organisme del CGPJ, celebrat al Senat, alguns dels ponents van fer referència a les sentències masclistes “que encara esquitxen els tribunals”, en paraules seves.
De fet, als informes que elabora aquest observatori centrant-se en les sentències de les audiències provincials s’hi aprecia una crítica velada a aquells tribunals que continuen dubtant sobre si s’ha de contrastar que, darrere de l’agressió i violació d’una dona, hi ha el desig de dominar-la, tal com recull alguns dels informes que du a terme periòdicament el grup d’experts de l’Observatori contra la Violència de Gènere.
Perquè, emparats en la doctrina judicial, alguns jutges insisteixen que s’ha de comprovar que l’acusat és masclista, mentre que molts d’altres –la majoria– reiteren que les sentències del Tribunal Suprem deixen clar que no es poden exigir proves objectives sobre aquest desig. El grup d’experts de l’Observatori també fa una crítica implícita al fet que alguns jutges s’emparin que ells tenen l’última paraula, al·legant que “l’anàlisi crítica del testimoni és una tasca que correspon en exclusiva als jutges i tribunals, i no pot veure’s alterada per informes complementaris d’un especialista en psicologia que fa la mateixa funció però sense estar investit de funcions jurisdiccionals”.
Els informes dels experts recullen sentències de les audiències provincials que retreuen a alguns tribunals les seves decisions sobre com han interpretat la llei. En uns casos, provocant la indefensió de la víctima; en d’altres, perquè han adoptat mesures que ni tan sols estan emparades per la llei de violència de gènere, com ara substituir penes per multes.
Algunes sentències dels jutjats d’instrucció i ratificades per les audiències provincials són durament reprovades pel Tribunal Suprem. Especialment les que es refereixen al règim de visites dels fills de les víctimes de violència de gènere. És el cas d’una sentència en què un condemnat per assassinar la seva dona davant de la filla dels dos mantenia la pàtria potestat perquè el tribunal va al·legar que no hi havia prou proves que demostressin que els fets viscuts per la menor eren perjudicials per a ella. El Tribunal Suprem destaca que “la decisió del tribunal d’instància va ser desraonada”, ja que “és una dada incontestable que la presència de la menor en l’atac a la seva mare, efectuat pel seu pare, tindrà un prolongat efecte negatiu en el desenvolupament de la menor de mantenir la pàtria potestat, que per això resulta incompatible”. En aquest cas, el Suprem retira la pàtria potestat perquè
considera que veure la persona que ha matat la seva mare és completament perjudicial per al desenvolupament de la nena.
Però, com pot un tribunal considerar que una nena pot estar amb qui ha matat la seva mare? El Comitè de les Nacions Unides per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (Cedaw, en anglès) va elaborar un informe, el 2014, en què posava en dubte la formació dels jutges en matèria de violència de gènere. De fet, critica que aquesta formació hagi estat obligatòria només des del 2010, i tan sols per als jutges que s’havien d’incorporar. Als anteriors no se’ls exigia cap tipus de formació. L’informe d’aquest any segueix en la mateixa línia.
I és que, sense el coneixement d’allò que s’amaga rere l’agressió a una dona, difícilment es pot impartir justícia, tal com assenyalen les associacions de dones.