Indústria sense carbó
La conferència ofereix una feble resposta a la demanda de més ambició climàtica
La Conferència de l’ONU sobre Canvi Climàtic que va concloure ahir a Bonn ha marcat el camí per prescindir del carbó en el sistema de producció elèctrica el 2030.
La conferència de l’ONU sobre canvi climàtic que va concloure ahir a Bonn ha deixat com a element més rellevant la presentació d’una aliança d’una vintena d’estats que advoquen per eliminar l’ús del carbó en la producció elèctrica abans del 2030. La necessitat de prescindir de les tèrmiques de carbó sorgeix així com una de les etapes clau amb què els governs han d’afrontar el canvi climàtic. Objectiu últim? Complir el compromís de contenir l’augment de temperatures per sota de 2ºC respecte a les de l’època preindustrial, segons l’acord de París.
L’Aliança alerta que la crema de carbó té greus efectes sobre la salut (malalties respiratòries...), a més de l’impacte sobre l’escalfament. “Més de 800.000 persones moren cada any a tot el món a causa de la pol·lució generada per la crema de carbó”, assenyala el manifest. Promoguda pel Regne Unit i el Canadà, té les adhesions d’Itàlia, França, Holanda o Àustria, a més de Mèxic. Tot i això, l’entesa ha provocat una divisió a la UE, ja que Alemanya, Polònia i Espanya no s’hi han sumat. Al Regne Unit la presència del carbó s’ha reduït al 9,2% de la demanda elèctrica, gràcies a la taxa de CO2 que encareix aquest mode de producció (introduïda quan va fracassar el mercat de drets d’emissió); França no renuncia a ser una potència nuclear, i el Canadà desenvolupa un vast pla per suplir aquestes plantes per fonts renovables.
La ministra d’Agricultura i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, va declarar que “és obligada” una transició cap a un model lliure de carbó, però “cal fer-ho de manera ordenada” i tenint en compte els seus costos. Aquestes paraules han estat replicades per les entitats socials i conservacionistes. “L’actitud del Ministeri d’Energia, volent bloquejar el tancament de les tèrmiques de carbó, és contrària a l’acord de París i gira l’esquena a l’acció climàtica”, assenyala Tatiana Nuño (Greenpeace). “Urgim al govern espanyol que reconsideri la seva actitud i faci un gir a la política energètica per afavorir una veritable transició des dels combustibles fòssils a les energies renovables”, valora Mar Asunción (WWF).
El debat sobre el carbó és molt viu a Espanya, ja que la companyia Iberdrola acaba de fer públic el seu pla per tancar les dues últimes plantes tèrmiques de carbó. Tot i això, el ministre d’Energia, Álvaro Nadal, prepara un decret que entorpeix el tancament d’aquestes plantes.
El funcionament de les 15 cen- trals de carbó ocasiona a Espanya pèrdues econòmiques estimades entre 800 i gairebé 1.667 milions d’euros anuals, derivades de la despesa sanitària i de reducció de productivitat causada per l’absentisme laboral, segons indica un informe de l’Institut Internacional de Dret i Medi Ambient (IIDMA). “Si es tanquen les plantes de carbó, aquell buit podria cobrir-se amb altres instal·lacions, atesa la sobredimensió del parc elèctric”, diu Ana Barreira, directora de l’IIDMA.
A Espanya, el carbó aportarà aquest any el 18% de la demanda elèctrica (va assolir el 20% el 2015) i és un recurs de suport clau quan no plou i baixa la producció hidroelèctrica. “Espanya manté una tecnologia del segle passat, cara i bruta, quan el que s’ha de fer és duplicar les fonts renovables. El carbó fa
Els grups ecologistes critiquen l’absència d’Espanya en la nova aliança per reduir les emissions de CO2
de tap de les renovables, amb la qual cosa el cost de la llum no depèn de la tecnologia, sinó de si plou o si fa vent”, diu Jaume Morron, consultor sobre energia.
La cimera de Bonn ha posat fi a signes de debilitament en el lideratge polític després de l’anunci dels EUA d’abandonar l’acord de París. La conferència va estar precedida pels informes sobre l’augment d’emissions de CO2 després de tres anys d’estancament mundial. S’amplia la bretxa entre les concentracionsdeCO2 enl’atmosferai les reduccions reclamades pels científics per evitar els estralls climàtics. A Bonn es va avançar en la definició de les regles de funcionament de l’acord de París, però no en l’activació del mecanisme de Varsòvia (2013), dissenyat per afrontar les pèrdues i els danys als països menys avançats. Tot queda pendent del diàleg facilitador de Talanoa, que s’ha de desenvolupar l’any vinent a Katowice (Polònia) i que ha de servir perquè els països avaluïn els seus avenços en matèria de reducció d’emissions, fixin les millors solucions per elevar la seva ambició climàtica i presentin el 2020 les seves noves promeses o contribucions en el marc de l’acord de París.