El ‘boss’ i els secrets de la República
Mor Totò Riina, als 87 anys, cap de la Cosa Nostra en la seva etapa més violenta contra les institucions italianes
El fiscal Antonio Rustico va justificar l’autòpsia al cadàver de Totò Riina perquè el capo de la Cosa Nostra va morir “en un entorn carcerari” i, “per a garantia de tots”, calia excloure qualsevol eventualitat. No sembla, tot i això, que hi hagi marge per a sorpreses dels forenses. Riina, que dijous havia complert 87 anys, va morir ahir al pavelló penitenciari d’un hospital de Parma com a conseqüència d’una cirrosi hepàtica i de problemes cardiovasculars, i després de dues delicades operacions quirúrgiques. Feia diversos dies que estava en coma. La insistència en l’autòpsia potser és una metàfora de la frustració pels enigmes que deixa el cap mafiós, de la incapacitat d’un país per saber la veritat sobre un dels períodes més turbulents de la seva història. No pot evitar-se buscar fins i tot en les entranyes del difunt cap.
Riina, en efecte, s’endú a la tomba els seus secrets. No es va penedir mai del més d’un centenar d’homicidis pels quals va ser condemnat a 26 cadenes perpètues. És més, fa tres anys va llançar amenaces contra el seu odiat fiscal Nino Di Matteo i contra un capellà, Don Ciotti, que va fundar Libera, una associació antimàfia que gestiona béns confiscats. “Jo no em penedeixo, no em plegaran, em poden condemnar a tres mil anys, no només a trenta”, li deia a la seva dona, Ninetta Bagarella, germana de Leoluca, un killer despietat.
Durant decennis capo dei capi –màxim líder de la màfia siciliana–, Riina, nascut a Corleone, semblava predestinat, ja de nen, a les bombes. Va perdre el pare, Giovanni, i el seu germà Francesco, de 7 anys, quan junts tractaven d’extreure la pólvora d’una bomba llançada pels nord-americans, durant la Segona Guerra Mundial, i que no havia explotat. Molts anys després Riina, anomenat La bèstia o Û curtu (pels seus només 158 centímetres d’alçada) va manar utilitzar explosius de gran potència per matar jutges, com Giovanni Falcone i Paolo Borsellino (el 1992), o, un any després, per sembrar el pànic a Florència, Milà i Roma.
Abans d’aquells atemptats, Riina havia estat ja l’instigador d’altres accions de rerefons politicomafiós, com l’assassinat del general Carlo Alberto della Chiesa, aleshores prefecte de Palerm, el 1982, i de desenes d’altres morts, entre elles les dels seus rivals per ascendir al cim de la Cosa Nostra. Entre el 1969 i el 1993 va ser pròfug de la justícia. Durant aquell període es va casar i va tenir quatre fills. Segons la seva pròpia confessió durant el judici, en aquell temps va viatjar per Itàlia en tren i avió, i va treballar com a comptable. Sempre va negar ser un mafiós, encara que va transmetre els seus gens delictius: el seu fill Giovanni, de 41 anys, ja fa mitja vida que és entre reixes, després de ser condemnat el 1995 a cadena perpètua per quatre homicidis.
“Després de morir Riina, molts que temien que parlés hauran respirat alleujats”, va declarar ahir l’exjutge antimàfia Antonio Ingroia, deixeble de Falcone i Borsellino, que durant anys va investigar a Palerm els delictes de la Cosa Nostra.
A Itàlia encara no s’ha tancat el cas de les matances mafioses dels anys 1992-1993. Hi ha sospites fundades, encara que no hi ha proves definitives, que hi va poder haver complicitats polítiques al més alt nivell. La Cosa Nostra pretenia, d’una banda, obtenir algunes concessions, com la relaxació del dur règim penitenciari per als mafiosos –el cèlebre article 41 bis, que garanteix el seu dràstic aïllament i tracta d’impedir que continuïn dirigint els seus des de la presó–, i, d’una altra, restablir un acord tàcit de coexistència amb l’Estat. Però el desafiament va arribar massa lluny i l’Estat, amenaçat, va llançar una dura campanya policial i judicial que va acabar amb centenars de detencions i la confiscació de béns.
Un dels enigmes més grans de la història contemporània italiana és si, en aquella etapa de les matances mafioses, quan Riina estava al comandament, hi va haver una negociació amb fins inconfessables. La Cosa Nostra, després de l’enfonsament de tota una classe política com a conseqüència de l’escàndol de corrupció de Tangentopoli, buscava nous interlocutors en les altes esferes que garantissin els seus negocis. Era Silvio Berlusconi, que anava a irrompre amb Forza Italia i guanyaria les eleccions? Fa anys que s’aboquen acusacions, mai provades. Riina, a qui l’Església catòlica es nega a fer un funeral públic, ha marxat sense revelar tot el que sap. La veritat podria fer tremolar la República. Itàlia potser prefereix que els seus misteris s’eternitzin.
El capo mafiós, a la presó des del 1993, no va revelar mai si hi va haver negociació i qui era l’interlocutor