El corredor de la mort
Dimecres, als Estats Units van suspendre l’execució d’un condemnat a mort perquè no se’n sortien. L’home, de seixanta-nou anys, està condemnat per la mort d’un altre, de divuit. Durant mitja hora van intentar posar-li un catèter per injectar-li substàncies letals, però no van trobar-li una vena adequada. El director dels serveis penitenciaris d’Ohio, l’estat on s’havia de dur a terme, va ser taxatiu: “Ara no ens precipitarem per executar algú...”. Els periodistes presents expliquen que van continuar intentant-ho fins que finalment van veure que no ho aconseguirien i ho van deixar estar. (Sempre m’ha intrigat la disposició d’ànim dels periodistes que observen les penes màximes. Només ho he vist a les pel·lícules, però suposo que s’ha de ser d’una pasta especial). El reu que ens ocupa pateix una greu insuficiència pulmonar (potser un càncer de pulmons, diuen els seus advocats defensors), du una bossa de colostomia que li recull els excrements i, per ajudar-lo a respirar, li fan quatre tractaments diaris. Al moment d’intentar posar-li la injecció letal li van col·locar rere el
El sistema penitenciari estatunidenc aplica la pena de mort amb la proporcionalitat adequada
cap un coixí especial perquè pogués respirar. La Unió Estatunidenca de Llibertats Civils lamenta aquella tortura: “Aquesta és la cinquena execució fallida a l’estat d’Ohio durant els últims anys i la segona vegada que l’Estat no ha pogut dur-la a terme. No és just ni humà”. Òbviament, ningú no ha dit que, si del que es tracta és de matar-lo, potser n’hi hauria prou amb suprimir els quatre tractaments diaris i el coixí especial per ajudar-lo a respirar.
Dos dies abans, dilluns, a Nevada un altre home també havia de ser executat, i també per injecció letal. Però ho han ajornat perquè la jutge diu que del còctel de substàncies de la injecció se n’ha d’eliminar una que no s’ha fet servir mai i, per tant, no queda clar si li provocaria un patiment innecessari. De moment han ajornat al desembre la verificació del cas. Però el reu està tip de ser al corredor de la mort des de fa anys i anys. Vol que si l’han d’executar ho facin ràpid, per posar fi a la incertesa. Fins a tal punt n’està tip que diu que, si no ho fan aviat, se suïcidarà. ¿Resultat? L’han posat sota vigilància extrema. Si algú l’ha de matar ha de ser l’Estat, no ell.
Arribats a aquest punt, tres preguntes. 1) ¿Com se suïcidaria si a les presons les mesures són tan estrictes que el primer que fan quan hi entres és treure’t els cordons de les sabates perquè no et pengis? 2) ¿Amb només un parell de cordons d’aquests n’hi ha prou? 3) ¿I seria exactament un suïcidi? Al diari La Dépeche, el 1908 un periodista informava del cas d’un home que havien trobat mort i va escriure un paràgraf que encara ara ens fa reflexionar: “En relació al fet han circulat diversos rumors. N’hi ha que diuen que es va suïcidar i d’altres que es va llevar la vida voluntàriament, cosa que ve a ser més o menys el mateix”. Literal. Més d’un segle després, el dubte persisteix.