L’altra lliçó

Al senyor Fernando Ónega, que ens transmet en la seva columna “La lliçó” (Política, 16/ XI/2017) els sentiments i opinions que ha recollit als carrers de Madrid, en justa correspondència, li trameto alguns dels que també corren ara per molts carrers de Catalunya. Hi ha sobretot indignació. Indignació per haver vist els nostres pobles i ciutats envaïts per forces d’ordre que veiem com a sobreres i estranyes; indignació per la violència i la repressió que van exercir l’1 d’octubre; indignació per l’empresonament dels Jordis, del Govern i pel menyspreu de les nostres institucions; indignació per actes vandàlics que patim en silenci –cotxes amb rodes rebentades, agressions físiques, la insensibilitat d’arrancar els cartells pro llibertat dels presos polítics...–.

A Catalunya no entenem la violència. Volíem i volem tan sols saber què pensa la població. No ens atemoreix cap resultat. Però ja ho veu, no ens deixen. Són esclaus dels seus interessos creats. Perquè si de veritat som tan pocs, de què tenen por?

VICTÒRIA RICART I DELGÀ Subscriptora Cassà de la Selva