Pots

M’agradaria escriure que fa sol, que el paisatge a Barcelona exhala, per fi, un cert perfum de normalitat, parlar de com n’està de bonic el meu carrer ara amb tanta fulla dels arbres caiguda a la vorera. Res no m’agradaria més que posar poesia a aquest article perquè vostès el vegin, l’olorin, l’assaboreixin. De tot això m’agradaria parlar-los, però ho faré de La Manada, i molt em temo que se’ls entravessaran aquestes lletres com un pinyol d’oliva. És el que hi ha: un judici, un tribunal i cinc acusats de violar en grup una jove de 18 anys en els Sanfermines, la víctima.

Hi ha dies en què dius masclisme i surt aquella jutgessa (sí, senyora) de Vitòria que va preguntar a una dona agredida sexualment si havia tancat bé les cames. O aquell altre magistrat que, presidint el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, va rebaixar la pena a un home que va apunyalar trenta vegades la seva exparella perquè no ho va considerar acarnissament.

Hi ha dies en què dius justícia i surt el masclisme més ranci.

En el cas de La Manada, n’hi ha prou amb dos apunts perquè, aquesta vegada, també tinguem la mosca darrere de l’orella. Ajuntin vostès les dues estrofes i tindran una composició ben poc poètica.

1. El jutge rebutja com a prova els watsaps de La Manada registrats abans del delicte. Al xat del grup: “Follant-nos-en una entre cinc”, “puta passada de viatge”. El tribunal no els ha considerat rellevants.

2. El jutge sí que accepta una fotografia d’Instagram de la dona “en actitud festiva” dies després de la violació. Es pren com a prova aquesta imatge obviant com la va aconseguir la defensa: els acusats van contractar un detectiu perquè controlés l’activitat de la noia a les xarxes socials i la seva vida privada. Amb raó, s’activen totes les alarmes socials: aquí, qui es jutja? Però el tribunal el que vol és cobrir-se l’esquena: tem que la defensa es queixi que no li admeten proves.

I com se suposa que s’ha de comportar una víctima de violació? Potser ha de portar un cartell amb un “estic feta una merda”? Circula un vídeo fantàstic: Nosotras sí somos manada .El firma Beatriz Serrano per a Buzzfeed, una de les plataformes digitals més populars a internet. És ple de preguntes de les quals ja sabem la resposta. Sí. Puc tornar a pujar una foto a Instagram? Se’m permet gaudir ara del sexe? Puc tornar a sortir de festa? Em pot continuar venint de gust viatjar sola? I si tinc ganes de quedar amb algú a Tinder? Puc anar-me’n de vacances? Puc tornar a casa caminant o sempre he d’agafar un taxi? Puc no fer-ho tot acompanyada? Puc portar minifaldilla? Puc veure’m sexi? Puc sortir a córrer? Puc sortir a sopar amb un amic? Puc treure’m una carrera? Puc girar full? Puc tornar a sentirme desitjada? Pot venir-me de gust fer broma? Puc no fer-te pena? Puc tornar a ser la d’abans? Puc tornar a ser jo?

“Mai no vaig voler tenir sexe amb ells”. “Només volia que s’acabés”, va declarar la víctima al jutge.

Creieu-la.

I com se suposa que s’ha de comportar una dona després que la violin? Ha de portar un cartell amb un “estic enfonsada”?