Art rupestre amb 8.000 anys d’espera
El conjunt pictòric s’ha conservat a la paret d’un abric, en un barranc del Montsià, una comarca rica en troballes prehistòriques
Domingo Ribas, veí de Mas de Barberans (Montsià), caçador veterà, va veure, fa més d’una dècada, unes figures humanes pintades amb colors vermellosos a la part més alta de la paret d’un abric al barranc de Montpou. Tot i que va fer-ne algunes fotografies, no va donar més transcendència a la troballa. Les pintures van continuar oblidades fins que fa tres anys un amic de Ribas va veure les imatges i les seves indicacions van servir per localitzar el que ha resultat ser un conjunt pictòric rupestre de primer nivell, guardat en secret l’últim any i mig a fi de prevenir el vandalisme.
Durant tot aquest temps els especialistes del servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat han treballat a l’indret per estudiar i recuperar les pintures, confirmar-ne l’autenticitat (entre el postpaleolític i el neolític) i garantir-ne la conservació, 8.000 anys després.
Es tracta ni més ni menys que d’un conjunt pictòric amb 69 figures d’estil llevantí o naturalista sobre una franja de roca d’uns tres metres. Hi destaquen dues fileres d’arquers que semblen anar a la carrera, com si s’estiguessin desplaçant o bé duent a terme un ritual. També poden observar-se alguns animals; cabres i un senglar, en una escena de cacera prehistòrica.
“Crec que són d’una importància transcendental, tenen un valor extraordinari; tipològicament són figures que no les tenim ben documentades a Catalunya, és una escena espectacular i única, amb una filera de guerrers o arquers, tots marxant amb els seus arcs i fletxes, un rere l’altre”, destaca Josep Castells, cap de la secció d’Informació i Estudis del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat.
Les pintures han aparegut en un enclavament geogràfic estratègic: un barranc espectacular que és una de les fronteres d’entrada del parc natural dels Ports. No sembla casual, la localització: “Volien mostrar-ne la importància; potser marca un desplaçament o un ritual”, diu Castells. Una part de les pintures s’ha esborrat i ja no pot veure’s amb nitidesa.
Convertides ja en pintures rupestres de referència al sud de Catalunya, i batejades com les del Cocó de la Gralla, ara continuen visibles però protegides per una tanca. Encara no s’han previst visites. El pla integral públic desenvolupat després de la troballa ha servit, també, per netejar la vegetació a fi d’evitar danys en cas d’incendi. Les pintures ja han estat declarades com a bé cultural d’interès nacional, amb categoria de zona arqueològica. Ben a prop, als Abrics de l’Ermita, a Ulldecona, es conserva un altre conjunt de pintures rupestres, reclam turístic i declarades patrimoni de la humanitat.
Un caçador va veure les pintures, d’un “valor extraordinari”, en un indret força remot, a l’aire lliure i ignorades