Fer-se estimar
El millor del turisme és que no es pot deslocalitzar. Tret que esclati una guerra, es declari una epidèmia o es produeixi un terratrèmol. Però les ciutats, els territoris, no es mouen. Poden deteriorar-se amb els anys, però no canvien de lloc. Aquesta singularitat és important en els temps del capitalisme líquid, en què les empreses van i venen a gran velocitat. Més encara quan els governs aproven decrets perquè aquests moviments s’accelerin.
El turisme no deslocalitza. Però malgrat aquest avantatge, a la indústria turística li costa de fer amics. I adquireix categoria de problema universal quan se l’analitza de manera àmplia: no crea els millors llocs de treball; fomenta l’abandonament escolar; depreda el territori; gentrifica les grans ciutats... Tots aquests retrets van flotar dilluns en un debat sobre el turisme organitzat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació que obria la Setmana de la Ciència.
Juandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, va lamentar que la indústria turística catalana hagi estat pionera en la massificació urbanística i que hagi regalat al món termes com “balearització” o “benidormització·. I fins i tot que els hagi exportat amb èxit: “cancunització”. Ros és catedràtic d’Ecologia. Ell ha vist desaparèixer gran part del litoral que va conèixer en la seva joventut.
El millor del turisme és que no deslocalitza; el pitjor, l’alt nombre d’interrogants que projecta
Però ara no és la costa, sinó la ciutat de Barcelona i la seva saturació la que atreu l’interès i les crítiques de tots.
Joan Bòveda, que és economista i treballa per al sector hoteler, va assegurar que, al cap i a la fi, el turisme és creixement. I que quan tothom vol visitar el mateix lloc, l’únic que queda és gestionar i ordenar aquesta demanda. “Poden haver de dormir a Lloret o a Sant Cugat. Però el que volen és veure Barcelona”. Maria Josep Pujol, emprenedora social, que parla molt de turisme sostenible, va demanar menys pisos turístics fora de control i una regulació més estricta. “Perquè no vull que tota la ciutat acabi assemblant-se a la Rambla”. Els hotelers van deplorar que se’ls miri a ells cada vegada que algú parla de massificació. I una representant d’Airbnb (que estan a tot arreu) va clamar des del públic que ells també contribueixen al desenvolupament local i va lamentar no estar a la taula de debat.
Una hora abans del debat, va fer la ponència inaugural Miquel Puig, que en els últims anys s’ha especialitzat en la crítica de la indústria turística perquè imposa un model econòmic de baixos salaris i alts costos que després han de ser assumits per tota la societat. Va explicar que hi ha altres maneres de gestionar el turisme en benefici de tots. I va desencadenar un rugit d’aprovació entre el públic a l’afirmar que “només hi ha dos tipus de persones que creuen que un fenomen pot créixer indefinidament. Els rucs i els economistes”. El turisme dona feina i acumula molts anys d’expansió. Però encara li falta molt per fer-se estimar.