Europa es conjura per ressuscitar la dimensió social
Els líders europeus proclamen a Göteborg el ‘Pilar social europeu’
Alarmats per la pèrdua de confiança ciutadana a la Unió Europea, els líders dels Vint-i-vuit es van conjurar ahir a Göteborg per ressuscitar la dimensió social del projecte, present –recorden– des dels seus orígens encara que molt de caiguda i desfigurada des que la crisi financera global va colpejar el continent fa ja una dècada.
People first. “Cal posar la gent primer, per una Europa social”, va reclamar ahir l’amfitrió de la trobada, el primer ministre de Suècia, Stefan Löfven, en contraposició a eslògans com l’“Amèrica primer” de Donald Trump o “La nostra gent, primer” amb el qual la ultradreta ha canalitzat el malestar existent entre molts treballadors europeus que senten que han quedat al marge dels beneficis de la globalització i només s’han vist perjudicats per l’arribada de l’economia digital. Apuntar la dimensió social de la UE és “crucial per a la legitimitat del projecte”, va avisar Löfven, antic líder sindical, que va advocar per concentrar totes les energies polítiques europees en un objectiu: “Millorar les condicions de vida i de treball dels europeus”.
Amb aquest objectiu es va llançar fa 60 anys el projecte europeu, “un matrimoni de conveniència entre la democràcia cristiana i els socialdemòcrates”, recorda un alt funcionari comunitari que reivindica la seva vigència. Hi va haver també algun mea culpa. La UE s’ha centrat massa a eliminar les barreres comercials i potenciar la seva competitivitat global però no ha prestat prou atenció a que es creessin llocs de treball bons, amb condicions laborals adequades”, va admetre Löfven. L’alerta procedeix del país amb la taxa d’ocupació més elevada de la UE, “un campió mundial en inclusió i igualtat social”, va recalcar el president del Consell Europeu, Donald Tusk.
La resposta dels líders europeus ahir a Göteborg va ser l’adopció de l’anomenat Pilar social europeu, un llibret blau negociat durant mesos que conté 20 principis i drets que es comprometen a aplicar en el disseny de futures polítiques: dret a “salaris justos” que permetin “un nivell de vida decent”, l’educació i formació durant tota la carrera, igualtat d’oportunitats entre homes i dones en l’accés al mercat laboral i les pensions, conciliació de vida privada i professional, igualtat de gènere fins als ingressos mínims... “No és una col·lecció de poemes sinó un pla d’acció”, va assegurar el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. També els sindicats van donar el seu suport als principis recollits al document: “Si s’apliquessin, oferirien una nova esperança als treballadors que encara esperen notar les millores de la recuperació econòmica que proclama la UE. Si tornen a quedar en promeses buides, seran un clau més al seu propi fèretre”, va advertir la central europea, ETUC.
La cita d’ahir a la segona ciutat de Suècia va ser la primera cimera europea en vint anys consagrada exclusivament a l’ocupació i els drets socials. Durant gairebé sis hores, els líders europeus es van asseure a discutir, reflexionar i dialogar amb els agents socials sobre els desafiaments que afronta l’ocupació a Europa i els límits de l’estratègia dels últims anys de competir només a còpia de reduccions salarials, dins de la UE.
L’acord sobre els grans principis polítics, no vinculants, amaga la fractura entre l’est i l’oest. La revisió de la directiva sobre treballadors desplaçats hauria de permetre posar fi als fraus en la prestació de serveis per part d’empreses assentades a l’est d’Europa però el president francès, Emmanuel Macron, vol anar més lluny. En el futur pressupost comunitari, l’accés als ajuts europeus a la cohesió s’hauria de condicionar a que es compleixin uns mínims de “convergència social”, va proposar Macron després de criticar la decisió d’Hongria de reduir el seu impost de societats en una suma “exactament igual al que rep d’ajuts estructurals”.
L’anterior cimera d’ocupació va tenir lloc a Luxemburg, el 1997, i una de les decisions va ser reunir-se anualment per tractar el tema. Juncker, que ja va presidir aquella cita, es va comprometre que els compromisos adoptats a Göteborg no quedin en paper mullat i impregnin les pròximes iniciatives legislatives de la Comissió. El lloc escollit per a la cimera va ser l’edifici de les antigues drassanes Eriksbergs, fallides el 1979 i avui reconvertides en espai per a concerts i congressos en una ciutat portuària de marcat caràcter comercial que ha sabut esmorteir el declivi de part de la seva indústria clàssica i reorientar-se cap a les noves tecnologies i les finances.
Suècia és també un dels països amb una política d’asil més oberta i protectora però l’onada de refugiats arribada el 2015 (any en què va rebre 150.000 demandants d’asil) va superar els límits del sistema i el Govern es va veure obligat a tancar les fronteres. La inclusió dels nouvinguts en la societat sueca i el seu mercat laboral és un dels reptes més importants a què s’enfronta el país, que ara per ara, a diferència dels seus veïns nòrdics, ha aconseguit tenir a ratlla els partits xenòfobs.
“NO ES UNA COL·LECCIÓ DE POEMES” La UE es compromet a aplicar els 20 drets i principis del ‘Pilar social’ en les noves polítiques
FRACTURA EST-OEST Macron proposa fixar com a condició per a l’accés als ajuts estructurals que no hi hagi dúmping social