Disney revela els seus contes a Barcelona
‘L’art d’explicar històries’ s’acosta, al CaixaForum, als secrets de l’animació
Hi havia una vegada...
Paraules que, arrenglerades, ens traslladen a un món màgic. Són com un sortilegi. Ens fan entrar i perdre’ns en els contes de fades, explorar les velles llegendes, descobrir les tradicions i els mites. Sentim “Hi havia una vegada” i ja tornem a ser de dret allà on viuen les històries primordials, arquetípiques i bàsiques.
Quant al cinema, Walt Disney va ser el primer. Moltes de les seves pel·lícules seminals –començant pwe Blancaneu i els set nans (1937)– són el resultat d’ajuntar velles tradicions narratives amb l’artesanal tècnica del dibuix animat. Després de Blancaneu..., Fantasia (1940) i moltes més, fins arribar a Frozen (2013), per esmentar les fites d’un viatge a la tradició que encara no s’ha acabat. Des d’avui mateix el CaixaForum proposa d’afegir-se a aquest viatge amb l’exposició L’art d’explicar històries, feta en col·laboració amb la Walt Disney Research Library. L’exposició segueix la reinterpretació dels contes i l’esforç en plasmar-los en dibuixos. Els camins fracassats, l’assaig i error, els èxits. Descobrim com les pel·lícules de Disney ha ajudat a renovar i rejovenir els contes clàssics, fent-los accessibles –i propis– del gran públic. Especialment al públic infantil, que se’ls sent seus.
Quin és el secret de l’èxit de Disney amb aquests contes? “És el resultat d’una progressió. Una evolució d’una cosa molt primigènia. Històries que van néixer, oralment, al caliu del foc. I continuem així, de fet: les mateixes històries explicades a la sala fosca del cinema, i després per televisió, que és com el foc d’abans, on van néixer aquelles històries”.
Ho diu Kristen McCormick, de la biblioteca Disney. Ella acompanya aquesta exposició, que abans ha passat pel CaixaForum Sevilla. A Barcelona s’hi estarà
RELATS L’èxit de ‘Blancaneu i els set nans’ (1937) va donar solidesa als estudis Disney
fins al 24 de juliol. “Disney, i els seus primers dibuixants, van intuir la riquesa de les històries clàssiques i les van transformar en històries contemporànies, accessibles i properes”.
El resultat d’aquests gairebé cent anys de dedicació s’ha reflectit, de vegades, en grans pel·lícules, i de vegades passables. Quin és el secret de Disney?, insistim amb McCormick. “El secret és el secret”, i riu. “Segons la meva opinió –afegeix– no hi ha secret més gran que una bona història ben explicada: aquest és, al final, l’únic secret”.
L’exposició del CaixaForum s’acosta al procés de transformació del relat tradicional en art, primer, i, després en pel·lícula. Quan les pel·lícules eren a 24 dibuixos per segon, l’un darrere l’altre, sense ajuda d’ordinador. Una feina ingent i un resultat màgic: el resultat de l’encant i l’esforç. En els primers temps de l’estudi, als anys trenta, els artistes arribaven de tot arreu, molts de la vella Europa. Ells van atrapar l’esperit d’aquells relats i els van tornar a acotar amb aquarel·les, carbonet, dibuixos al pastel, al tremp i acrílics: tècniques clàssiques que ara, des de principi del XXI, es recolzen –però no
Els contes clàssics i les velles llegendes són la base de films com ‘Frozen’ El CaixaForum acosta una col·lecció de més de 200 objectes organitzats per temes
han estat substituïdes– per la tecnologia digital. Al CaixaForum descobrim com les velles tradicions fan tornar Disney a la vida. L’exposició consisteix en més de 200 objectes i està organitzada en cinc eixos temàtics. Una successió de treballs artesans que són, en si mateixos, obres d’art plenes d’encant.
Primer Els mites, en què seguim la gènesi d’Hèrcules (1997), per exemple. Les faules, on regnen Els tres porquets (1933). Les llegendes, per descomptat, on veiem néixer títols com Robin Hood (1973), un clàssic massa poc valorat, i finalment la zona dels contes populars dels Estats Units, propis dels pioners.
EN EL PRINCIPI
TÈCNIQUES