Hi ha vida, hi ha esperança
Les blaugrana aguanten l’escomesa del Lió i es jugaran la classificació al Mini
Durant 44 minuts gairebé tot li va sortir bé, al Barça. Es tractava de parapetar-se i aguantar el 0-0 a Lió. Després Bronze va anar travessant línies, com un jugador de rugbi, i va fer una passada interior a Marozsan, que va rematar a la xarxa. L’1-0 arribava just abans del descans. La cosa anava agafant mala cara, anunciaven els àugurs.
Al final, no n’hi va haver per a tant. El Barça va fer un bon resultat a Lió. Hi ha vida, en aquests quarts de final, que s’haurà d’acabar de resoldre dimecres vinent al Miniestadi. Les blaugrana van arribar a empatar al segon temps i van tensar les franceses, que van acabar recorrent a la casta i a Hegerberg, pichichi d’aquesta Champions. Aquesta temporada ja acumula un total de catorze gols.
Van passar coses estranyes, després del gol de Marozsan. L’Olympique es va desaccelerar, i allò va obrir les portes al Barça, molt eficient a la segona part. Ningú no ho hauria previst.
Fins aquell instant les franceses havien envestit a tot drap. Diuen els experts, i també l’estadística, que l’Olympique de Lió és el millor equip d’Europa. Les imatges mostraven un conjunt molt ben armat, físicament intimidador i tècnicament superior. Al cap i a la fi, es tracta de l’últim
El Barça, que va recular al primer temps, va treure petroli de la descompressió de les franceses
campió continental. La consigna era evident. El Barça havia de fer-se enrere i sobreviure.
Durant una bona estona la proposta del Barça havia donat els seus resultats. L’Olympique havia anat visitant la porta de Paños, però no ho va fer mai de manera decisiva. Hi havia cert ordre en el sistema defensiu de les blaugrana, que només patia en algunes sortides. Lliuraven malament Mapi León, o Losada, i les franceses ensenyaven les dents.
Al primer temps l’Olympique va rematar porta nou cops. Hegerberg i la gegantina Renard es multiplicaven. Ho provaven de cap i obligaven Paños a intervenir, que va volar un parell de vegades. Algun d’aquells vols va ser providencial.
Per sobre de tots aquests factors, la diferència la marcava Marozsan. Té toc, criteri i arribada. Una sort de jugadora deu, segons alguns la millor del món en aquest moment. El seu gol va ser un prodigi tècnic. Va picar amb l’exterior, sense aturarse, i la pilota va sortir seca i clavada a l’escaire. Un altre dels seus xuts va anar al pal, i encara un altre, al travesser.
El Barça es va preparar per remar. S’anunciaven temps durs. Potser una envestida. Però el que va venir és una descompressió. L’Olympique es va ensorrar.
Al Barça van aparèixer Martens, Duggan i Alves, i les franceses van recular. Les blaugrana van treure petroli d’un córner. Va servir-lo Andonova, en paràbola, Bouhaddi, la portera francesa, es va confondre i la pilota va caure als peus de Patri, que va rematar a boca de canó des de l’àrea petita.
El petit miracle es va prolongar vuit minuts. L’Olympique va fer pressió i va tornar a plantar-se davant la porta de Paños. El Barça ha d’evitar aquests arravataments en la tornada. Hegerberg va fer com un misto i la pilota, que va marcar una trajectòria desconcertant, va acabar entrant amansida a la porteria de Paños. Amb prou feines va arribar més vegades.
Ningú no va entendre gaire bé el que havia passat. Però al Barça, l’1-0 li val.