Salut admet que cal augmentar el nombre d’infermeres
La reunió entre la conselleria i el sector evita abordar els sous dels metges
La Conselleria de Salut i la comunitat sanitària van abordar ahir els reptes del sistema davant una població envellida. Salut va assumir que ha d’incrementar la proporció d’infermeres i donar més joc a una professió que està desaprofitada. El difícil tema del sou dels metges s’abordarà més endavant.
La macroreunió de les professions sanitàries que ahir va convocar el Departament de Salut no va parlar de sous, “però ens comprometem a no defugir-ho”, va apuntar la consellera Alba Vergés. De tota manera, en el moment àlgid de l’afartament dels professionals –pels sous, que continuen castigats des de la crisi; per la precarietat, que amb prou feines millora; perquè no hi ha qui vulgui treballar en aquestes condicions en un lloc allunyat del centre neuràlgic–, la cimera de les professions sanitàries no toca el tema. Queda en mans d’Economia. Salut vol aconseguir un diagnòstic conjunt, entre totes les parts, i això també inclou les empreses que ofereixen l’assistència sanitària pública i les universitats. I, a partir d’allà, decidir mesures concretes. Un any de termini.
El punt de partida que el món sanitari accepta (perquè ja és un clàssic assumit des de fa anys) és que el sistema que té el seu melic en una medicina molt especialitzada a l’hospital no està donant una resposta adequada a una població envellida que passa molts anys amb malalties que no es curen però amb què conviu, que es refà o es controla des de casa i de tant en tant trepitja l’hospital. I, a més a més, és un pacient cada vegada més exigent i vol participar en les decisions. “Hem de treballar en aquesta nova realitat. I comencem de seguida”, va dir Vergés.
DESAPROFITADES Més infermeres, més autònomes, amb més funcions
Un dels propòsits presentats per Salut al fòrum de les professions és augmentar la proporció d’infermeres dins del sistema i donar més joc a una professió eminentment desaprofitada que avui es forma en un grau de quatre anys més dos anys d’especialitat i que continua contractada com quan es formava en tres anys i amb l’experiència. “Si una gran part dels pacients seran, i ja són, persones amb malalties que no es curen, sinó que es controlen, pacients que són a casa seva fins i tot quan estan pitjor, i que necessiten atencions i aprendre a autocuidar-se, creix la necessitat d’infermeria, evidentment”, apunta Núria Cuxart, degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya. Aquest aprofitament més gran també comporta reconeixement a les especialitats d’infermeria. Les formades en pediatria es podrien encarregar totalment de l’atenció preventiva del nen sa, avui responsabilitat del pediatre de primària (metges, per cert, que falten). També hi ha especialistes en salut mental, en salut laboral, estan pendents d’aprovació definitiva de l’especialitat familiar i comunitària (la de més pes futur) i la de cures medicoquirúrgiques. El problema és que a Catalunya no es reconeixen, tret de l’especialitat de llevadora, que ho és des de fa decennis. Salut es proposa d’arreglar-ho, sense concretar. “Un 76% de les especialistes d’infermeria que es formen a Catalunya són d’altres comunitats on sí que hi ha reconeixement. I marxen una vegada feta la residència”, admet l’equip d’Alba Vergés.
MEDICINA DE FAMÍLIA L’eix del futur, l’assistència primària, no té prestigi
Per què el 1996 un 45% dels nous metges van triar l’especialitat de medicina familiar i comunitària i el 2017 només la van triar un
21%? Per què la majoria dels que trien l’especialitat que atén el gruix de les necessitats dels ciutadans són els que obtenen més mals resultats a l’examen MIR? “L’assistència primària ha de ser molt més atractiva per als nous metges que escolliran una especialitat, i també per als que ja exerceixen, perquè ara no ho és”, diu la consellera Alba Vergés en la seva llista de reptes al fòrum de les professions sanitàries.
Costa trobar metges a mesura que l’oferta s’allunya del centre neuràlgic de Catalunya, Barcelona i l’àrea metropolitana. Als grups de treball, que ja comencen la tasca a partir d’ara i fins a la trobada següent, al febrer, s’intentarà concretar què és el que falla estrepitosament: salari?, condicions de treball?, llunyania de la medicina de l’excel·lència?, complexitat dels pacients que no només tenen malalties? Després caldrà acordar mesures. “Esperem que no es quedin al calaix com els estudis del Consell de la Professió Mèdica impulsat per Marina Geli després de la vaga del 2006”, recorda Jordi Cruz, president del sindicat Metges de Catalunya. “Els problemes que ara ens ofeguen no poden esperar”.
ES TRENCA L’EQUITAT Només sembla atractiu treballar a prop del centre
Les diferències de ràtio de professionals sanitaris –metges, infermeres, psicòlegs, fisioterapeutes...– entre Barcelona i els voltants i les comarques més allunyades de Lleida són immenses: 14,5 professionals per cada 1.000 habitants enfront de 5,5. “És una preocupació evident”, assenyala Alba Vergés. “Hem d’establir mesures perquè realment hi hagi un repartiment de professionals equitatiu. No només falten en les places d’assistència primària, sinó també en especialitats com radiologia o anestèsia. Des del pla de salut mental, fins i tot falten psiquiatres”, reconeixen a Salut. Quan analitzen números, asseguren que no necessiten més metges, ni tan sols per la gran jubilació que s’acosta, perquè amb els nous n’hi haurà prou. Caldrà estudiar la manera de fer més atractiva una destinació allunyada del centre. Potser amb més tecnologia, més treball en xarxa per no estar aïllat, més flexibilitat horària i teletreball pensant en la vida privada. I més bon sou.
TOC A LA UNIVERSITAT Classe de comunicació i treball en equip
Els nous pacients de vegades saben moltes coses, però sempre necessiten una bona comunicació per part dels professionals. Les seves famílies, també. Tenen problemes diversos que necessiten diversos especialistes mèdics, infermeres, fisioterapeutes, nutricionistes o treballadors socials. També gestionen, o gestionaran, aplicacions de mòbil, aparells d’autocontrol i noves tecnologies. I ni en el pla d’estudis del grau de Medicina ni en el d’Infermeria no s’ensenya res d’això. Ni comunicació. Ni treball en equip en concordança, no al comandament, amb altres professions. Per això Salut ha implicat en el fòrum les nou universitats que ofereixen aquestes carreres. Els rectors van reconèixer que necessiten aproximar-se molt més als planificadors sanitaris per adaptar els plans d’estudi, massa tancats a la medicina hospitalària que salva vides amb el pacient sempre estirat (al llit, al quiròfan). També han demanat, sobretot a les facultats de Medicina, que recordin que hi ha assistència primària, i que és essencial. Que la mostrin sense vergonya. Ara és una part de la medicina molt absent de les aules, i insten a fer-la més interessant per a futurs metges i metgesses de notes altíssimes i amb grans aspiracions.
UN DIAGNÒSTIC COMÚ Entre l’esperança i l’escepticisme
Cal fer alguna cosa immediatament. Cal adaptar el sistema a la realitat. Hi ha canvis professionals importants que cal abordar i definir. El radiòleg podria valorar les radiografies des de casa? Tots d’acord. I esperen que es pugui arribar a un diagnòstic realment comú, sense suspicàcies, perquè, si es fa bé, en general tots pensen que funcionarà. “Però cal resoldre la precarietat i els dèficits. Quinze dies per fer una analítica al CAP és acceptable?”, pregunta Montse Peña, secretària del sindicat d’infermeria Satse a Catalunya. “Volem mesures reals, tangibles”, insisteixen els representants sindicals.