Un candidat lliure
El polític anunciarà la setmana que ve la seva candidatura a l’alcaldia
Ciutadans observa amb certa inquietud els passos que fa Manuel Valls en el camí cap a l’alcaldia barcelonina.
Que Manuel Valls va per lliure és un fet que va començar constatar l’estiu passat la direcció de Ciutadans quan, un dia sí l’altre també, es va anar assabentant pel que publicava la premsa de les discretes reunions i xerrades de l’ex-primer ministre francès amb representants de la societat civil, cultural i econòmica de la capital catalana. Aquesta “agenda pròpia” del polític nascut a Barcelona el 1962 està generant inquietud en sectors de la cúpula del partit liberal. Sobretot hi ha malestar al grup municipal de Cs –“Va a la seva”, lamenten– i a l’àrea d’organització, perquè se senten exclosos del procés i comproven que no tenen espai a la candidatura de Valls a l’alcaldia de Barcelona, que l’ex-primer ministre francès espera anunciar la setmana que ve.
Malgrat que alguns mitjans i adversaris polítics es van afanyar a qualificar-lo com el candidat taronja a l’alcaldia de Barcelona, després que aquest admetés el mes d’abril passat a Los desayunos de TVE que sospesava la possibilitat de presentar-se a la municipals, i que el mateix Albert Rivera anunciés que el polític francocatalà tenia les “portes obertes” de Cs, Valls no vol lligar-se a cap partit.
El dirigent francocatalà sempre ha mantingut, i així ho ha transmès als dirigents de Cs, PSC, PP català i Lliures, la voluntat d’articular una candidatura transversal i “molt barcelonina” que vagi mes enllà de qualsevol sigla, i del debat entorn de la independència, i poder sumar així personalitats de diferents sensibilitats. Entre altres raons perquè Valls creu que en la conjuntura política actual l’eix esquerra-dreta s’ha diluït i la confrontació política és entre la democràcia liberal i els populistes i nacionalistes, on en el cas de Barcelona ell situa Ada Colau i els independentistes.
Amb tot, ara per ara l’únic suport en ferm i públic a la seva candidatura ha estat el de Rivera, amb qui Valls té una bona sintonia política i personal, ja que tant el PSC com el PP català han rebutjat afegirse a la seva candidatura, en què l’exministre francès només vol un representant per partit entre els deu primers llocs. Rivera, asseguren diverses fonts, entén que Valls ha de gaudir de “total llibertat”, ja que la prioritat és “guanyar Barcelona”.
“Ell i nosaltres coincidim en el mateix objectiu, tot i que no ens hem assegut a negociar els detalls en espera que decideixi què farà, però arribarem a un acord”, assenyalen fonts de la direcció de Cs, que resten importància al nerviosisme que hi ha entre les seves files pel caire de l’operació Valls.
Aquesta fórmula electoral a què aspira l’exministre francès és molt semblant a la utilitzada per Emmanuel Macron amb En Marxa per guanyar la presidència de França, la de Manuel Carmena a Madrid, la de Colau a Barcelona o fins i tot la idea inicial amb què Pasqual Maragall va llançar el 1999 la plataforma Ciutadans pel Canvi en el seu camí cap a la Generalitat.
De fet, la necessitat d’aquesta candidatura àmplia i transversal va sorgir en una conversa informal de Valls amb membres de Societat Civil Catalana (SCC), entre ells Josep Ramon Bosch i Miriam Tey, després del suport popular que va despertar el polític francocatalà en la manifestació constitucionalista celebrada a Barcelona el 18 de març.
És cert que els últims i intensos mesos preparant el seu salt a la política catalana Valls ha mantingut un estret contacte amb algun veterà dirigent de Ciutadans, que li ha aconsellat i obert les portes d’alguns cercles constitucionalistes, però ha actuat a tota hora per lliure i ha anat format un equip de campanya d’independents i professionals de la comunicació de llarga experiència.
L’expremier francès vol un projecte electoral ampli, transversal i amb vincles amb el catalanisme polític
Ni rastre en aquest equip d’afiliats a Cs. Alguns veuen en aquest subtil allunyament de Valls respecte dels taronges un gest cap als sectors de la burgesia catalana, que li han transmès que només li donaran suport si articula un discurs que no trenqui amb la tradició catalanista. El seu compromís davant d’ells és el d’aconseguir que “Barcelona sigui altre cop una gran capital europea”.
Tampoc no ha passat desapercebut el pròleg que ha escrit Valls al llibre coral Antanomía del procés, en el qual reivindica el catalanisme cultural i defensa que “la fermesa no exclou en absolut el diàleg”.