Al barri hi ha de tot
Fa més de tres anys –el 30 de juny del 2015– Vinçon va plegar. A les entrevistes que li van fer aleshores, Ferran Amat, que n’era l’ànima, explicava que un dels motius va ser que la gent anava a la botiga, quedava fascinada pels mobles i els objectes que hi havia, però, quan arribava el moment de comprar, se n’anava a Ikea, que era més barat. Les vendes per internet han complicat encara més les coses. Ara, moltes persones van a botigues, descobreixen objectes que els interessen, s’emproven peces de roba, prenen nota de les característiques o les talles que els interessen i encabat se’n tornen a casa i ho compren per internet.
La consellera d’Economia i Hisenda de la Junta de Castella i Lleó, Pilar del Olmo, ha trobat la solució al problema: que els possibles clients paguin per fer servir els emprovadors. El Norte de Castilla dona la primícia: “Pilar del Olmo ha afirmat avui a Madrid que el Govern, les comunitats autònomes i les associacions de comerciants han de ‘treballar molt’ en la recerca d’idees ‘motivadores i innovadores’ que augmentin la competitivitat del comerç de proximitat i en garanteixin la supervivència davant del
Van a botigues, s’emproven peces de roba i encabat se’n tornen a casa i les compren per internet
comerç online. ‘Haurem de pensar en idees innovadores que afegeixin valor als petits comerços’, va dir del Olmo en una roda de premsa al final de la Conferència Sectorial de Comerç celebrada a la seu del Ministeri. A tall d’exemple va esmentar una idea que, segons va dir, havia exposat a la ministra i a la resta de consellers en la reunió feta minuts abans: ‘cobrar per emprovar-se a les botigues’. I és que, va explicar, molts consumidors s’estan aprofitant del petit comerç per anar-hi a emprovar-se una peça de roba o unes sabates que després busquen i compren a internet”. Abans d’aprovar-la, la proposta es debatrà en meses de treball de la Sectorial de Comerç.
No hi puc estar més d’acord. És una proposta realment innovadora que, de ben segur, acabarà amb aquesta pràctica ignominiosa. I s’hauria d’estendre a les grans botigues, també. No veig per què se les ha de discriminar. Per poc que n’hagis visitat –de roba, posem per cas– veus sempre emprovadors col·lapsats, amb cues de gent que de vegades carrega sis, set o vuit peces per comprovar, ja dins del cubicle amb mirall, quina li queda millor. I la majoria de vegades, quan surten de l’emprovador dipositen sobre el taulell totes sis, set o vuit peces amb un gest desmenjat –“No me’n va bé cap”–, mentre els dependents encarregats de tornar a posar-les als penja-robes les agafen una a una amb un desmenjament semblant. Només que per cada peça emprovada cobressin mig euro, per les sis peces emprovades s’embutxacarien tres euros, i per les vuit, quatre. Posem que, al llarg de tota una jornada, a la botiga en qüestió s’emprovin mil peces. Són 500 euros nets diaris. Com diu Pilar del Olmo, l’objectiu és lluitar contra els que només van a emprovar-se coses per després comprarles online. Anhelo ja el dia que a Barcelona s’implanti també aquesta mesura, més que mirífica, mercurial.