Gradacions
Contínuament tenim proves que hauríem d’haver estat més mesurats en els adjectius demolidors que etzibem a certs polítics, més cauts a l’hora d’apreciar les gradacions dins l’espectre esquerra-dreta i més subtils en el discerniment entre semblances: el pou dels horrors no té fons. I si no, mirin aquests dos nois de la dreta incivilitzada espanyola que acaparen l’atenció des que el PP soft és a la rereguarda. Dos jovenots que ens fan enyorar senyors d’humor més fi (Rajoy, en aquest cas) i senyores més llestes (Soraya, que segur que guarda els treballs de fi de curs en un calaix, tots excel·lents, amb segell de garantia i denominació d’origen).
Però no ens despistem: recordin tot el que hem dit d’aquesta dreta (relativament) moderada, i ara mirin aquest parell: un aspirant a president del Govern (Rivera), que posa al seu currículum que ha estat doctorand, és a dir, que s’ufana d’haver intentat doctorar-se i no haver-ho aconseguit. Amb aquest bagatge acadèmic, aquest noi que no gosa suprimir el català perquè encara no l’hi ha demanat una colla d’eixelebrats prou massiva, després de pretendre donar lliçons de com hauria de ser l’ensenyament a Catalunya, en el súmmum del seu erràtic comportament i potser ressentit per haver estat un doctorand sense tesi, va i s’abraona sobre la de Pedro Sánchez, inventant amb un desvergonyiment ostentós no se sap ben bé quins plagis.
Després, tenim l’altre (Casado), que diuen que es va atribuir un màster que no va fer, amb aquest afany de polític buit d’omplir la motxilla de fum i vendre’l als conciutadans per aconseguir, també en aquest cas, arribar a la Presidència.
Mirin aquests dos i observin les similituds: ni els agraden les tesis doctorals, ni els agrada Catalunya, ni els agrada estudiar, ni els agrada la política (entesa com el que ha de ser, l’intent d’arreglar els problemes col·lectius dels seus ciutadans, en aquest cas: escoltar les aspiracions dels catalans respecte a què volen de les seves relacions amb l’Estat) i, el que és més fort: resulta que, tot i no agradar-los la política... tampoc no els agrada dimitir! Només els agrada incendiar, en aquest cas Catalunya, i a això es dediquen des de fa anys, aprofitant que potser en la qüestió catalana els bombers han estat poc competents. A sobre, quan arriba a la Moncloa un que diu que vol apagar el foc, resulta que no els agrada la seva tesi doctoral.
Poca cosa podem fer per millorar el pou dels horrors, però potser si els votants dediquéssim l’estona de l’esmorzar (com feien els lectors d’aquest diari amb el joc d’Els 8 errors de Jean Laplace, mort fa uns dies) a fixar-nos en les diferències entre actituds polítiques en comptes de confondre-les grollerament (per interessos o per mandra), ens allunyaríem pas a pas d’un infern que cada vegada s’aproxima amb més fúria.
Mirin aquests dos nois de la dreta incivilitzada espanyola i observin les similituds