L’àrbitre és neutral, oi?
L’ATP inhabilita per dos tornejos el jutge que va animar Nick Kyrgios durant un partit
En sentit estricte, l’àrbitre és un subjecte neutral.
I, per aquest mateix motiu, Pierre-Hughes Herbert es va quedar bocabadat fa un parell de setmanes, durant l’últim US Open.
Era la segona ronda del torneig i Herbert (27) s’enfrontava a Nick Kyrgios (23). Kyrgios és el nen entremaliat del tennis actual. Un trenca-raquetes que es baralla amb el públic, insulta un aplegapilotes i llença els partits, segons bufi el vent. Es tracta d’un gran talent, un tennista del futur amb un present que ja hauria de ser una realitat. Molts ho diuen: el perdem.
Aquell dia bufava el vent en contra seu, de manera que Kyrgios anava girat. Perdia per 5-2 a la primera mànega i s’encongia d’espatlles, potser rendit davant Herbert. Llavors, Mohamed Lahyani, el jutge de cadira, va fer el que un àrbitre no hauria de fer mai: va baixar de la cadira en un descans, es va plantar davant Kyrgios i va començar a animar-lo:
–Vull ajudar-te, vull ajudar-te. He vist molts partits teus. Ets gran, per al tennis. Nick, sé que aquest no ets tu.
I l’amic Herbert, a l’altre costat de la pista, mut:
–El que li havia de dir podia haver-l’hi dit des de la cadira. No ha de dir-li el que li va dir. No és la seva feina. No és un entrenador: és un jutge, i ha de quedar-se a dalt, a la cadira –va dir Herbert.
Ho va dir durant la roda de premsa, després del partit. Havia perdut. (...) El US Open va interpretar que Lahyani “havia anat més enllà del protocol”, però no va emprendre accions de cap tipus. L’ATP li va donar més voltes. Ahir comunicava que sancionava Lahyani. L’ha inhabilitat per dos tornejos: Lahyani no podrà arbitrar a l’Open de la Xina de Xangai ni al Rolex Shanghai Masters.
–Honestament, no conec el codi intern dels àrbitres –diu Tomás Carbonell, extennista, tècnic i analista de tennis–. Vull pensar que, igual que entre els jugadors hi ha codis molt clars, també n’hi ha d’haver entre els àrbitres. I que una cosa com el que va fer Lahyani no pot quedar així com així. És evident que
“Lahyani va actuar de bona fe, però es va extralimitar i va perjudicar Herbert”, coincideixen dos tècnics
es va excedir en les seves funcions. –Què devia pensar, Herbert? –No ho sé, però posi’s al seu lloc. Imagini’s que vostè està jugant contra Kyrgios i sent com l’àrbitre l’arenga per tranquil·litzar-lo. Amb quina cara es quedaria? –Amb cara de ximple... –Conec Lahyani i sé que és una bona persona. Devia pensar que podia impartir-li una classe de pedagogia a Kyrgios. Però no era el moment. Aquesta proximitat amb el jugador no tocava. I, sens dubte, no l’havia vist mai.
L’hi preguntem a Xavi Budó, que va entrenar Carla Suárez i va assessorar Garbiñe Muguruza, i que avui prepara Paula Badosa, embrancada en un Challenger a Sardenya: –Lahyani va anar massa lluny? –És un dels millors jutges del món, però es va extralimitar. Una conversa de trenta segons pot canviar totalment l’actitud d’un esportista. Lahyani va actuar de bona fe, però va beneficiar Kyrgios i va perjudicar Herbert. Va fer coaching in situ. I Kyrgios, què va dir al seu dia? –Ell em parlava, però jo ni l’estava escoltant.
OPINIONS COMUNES