La gran empresa té més gana de ‘start-ups’
Les vendes d’empreses digitals s’acceleren
En les últimes setmanes, tres empreses digitals catalanes s’han venut a multinacionals del seu sector (Promofarma a la suïssa Zur Rose; Uvinum a Pernod Ricard, i Captio a la nord-americana Certify). Les xifres no tenen res a veure amb els unicorns que s’albiren en altres latituds... però confirmen que el mercat a Barcelona és molt actiu. I entre totes les tendències, en conflueixen dues: start-ups que ja han assolit prou nivells de maduració i empreses tradicionals àvides d’innovació.
“Les empreses basades en l’economia tradicional han descobert que, en lloc d’esperar que els canvis s’impulsin des de dins, poden incorporar talent i idees comprant start-ups. Veurem més operacions en aquesta línia”, diu Miquel Martí, conseller delegat del Barcelona Tech City. Afegeix que així s’explica la presència de Seat, CaixaBank, Gas Natural, KPMG o Accenture al Pier 01: “En la línia de voler ser a prop del nou talent i de les noves idees, enteses com a models de negoci”. Un altre exemple d’aquesta col·laboració: Forcadell ha liderat aquesta setmana una ronda de 550.000 euros a la plataforma Eelp (per gestionar encàrrecs des del mòbil) creada a Nuclio Venture Builder.
El fenomen no és nou. Si mirem dècades enrere, ja es creaven empreses familiars –industrials, farmacèutiques, d’alimentació i gran consum–, i amb els anys, moltes les han adquirides multinacionals per guanyar mercat al país, d’altres han evolucionat i continuen defensant el seu espai de mercat, d’altres, poques, s’han erigit en jugadors globals. Ara, les start-ups són les noves pimes.
“Barcelona sempre ha estat una ciutat de pimes i empresaris amb vocació internacional, i ara amb la revolució tecnològica els diem start-ups i emprenedors però sempre ha estat en el nostre ADN”, diu el president del Barcelona Tech City, Miguel Vicente.
Però en l’actualitat tot va més de pressa. “Ara en 15 mesos pots assolir una valoració de 20 milions, el que abans trigaves 5 o 7 anys”, explica Carlos Blanco, emprenedor i inversor. Considera que en gran manera és perquè “els qui estem generant start-ups ja ho hem fet abans, ja coneixem les palanques de creixement”. Privalia, fundada el 2006, es va vendre el 2016 per més de 400 milions. Glovo, creada a començaments del 2016, va fer aquest estiu una ronda a una valoració superior a 300 milions.
“Quan un inversor inverteix en una start-up, hi entra per després sortir-ne”, recorda Carlos Blanco. Creu que el temps de presència d’un fons hauria d’estar entre 6 i 8 anys. “També hi ha casos d’emprenedors que es cansen si l’empresa no troba una sortida, perquè en la majoria de casos tenen accions, però un sou normal i no reparteixen dividends... Les circumstàncies personals de cada emprenedor influeixen molt en les decisions que pren a l’empresa: vendre un paquet d’accions, tota l’empresa, o esperar-se”.
“No pots centrar la teva estratègia a buscar un unicorn, o a perseguir una gran operació. El gruix del mercat està en les operacions d’entre 15 i 50 milions d’euros”, diu Carlos Conti, soci d’Inveready. “I ara aquesta xifra està pujant”. “Ara hi ha liquiditat, i qui està comprant són els corporate del sector. El nou repte és crear grans grups des d’aquí”.
“No hi ha cap raó que impedeixi que el pròxim Spotify es constitueixi a Barcelona perquè tenim talent i els fons d’inversió no tenen nacionalitat”, recorda Miguel Vicente.