“Primer netejar i després... créixer!”
No soc un reestructurador nat. És veritat que m’agrada posar ordre en les empreses i netejar el que faci falta, tot i que ho faig sempre pensant en positiu: a sobreviure primer i a créixer després”. Ignacio Mestre (Barcelona, 1964), conseller delegat de Phibo, ha intentat aplicar aquest manual de gestió en moltes de la desena d’empreses i entitats per les quals ha passat. Sempre que ha estat necessari.
Com ara, a Phibo, on ja té bona par de la feina feta i encara la recta final de l’any en curs amb la previsió de tancar-lo en beneficis després de les fortes pèrdues del 2016 i el 2017. Mestre es va incorporar a aquesta empresa a finals de juliol de l’exercici passat i en 14 mesos ja ha passat per un refinançament del deute, la reorganització operativa de la firma i l’entrada d’un soci inversor –Nazca Capital– que va agafar la majoria just abans de l’aterratge del nou conseller delegat. Queda camí per recórrer, però les bases per a la part bonica –el creixement– estan posades.
Com li ha passat tantes vegades en la seva vida empresarial, aquest advocat sense toga que sempre va voler ser arquitecte i que va acabar al món de l’empresa després de fer un MBA a Illinois,no sabia pràcticament res del seu nou negoci. Quan li va trucar un caçatalents l’octubre del 2016 va haver de preguntar: “Phibo? A què es dedica?” Després de rebre la resposta, es va posar a analitzar la nova oferta de treball. És una
“Canviar tant de sector és molt sa, s’evita l’endogàmia i es pot aportar el valor d’altres idees”
cosa que Mestre ja havia fet molts cops, des d’aquella primera empresa en la qual va treballar de becari, la firma d’inversió Ges Patrimonio, fins a la companyia d’assegurances Gènesi i totes les que van venir després: la distribuïdora de material de ferreteria Ferratix, la paperera Meto, la firma d’empaquetat Riverwood, la tèxtil Dogi o el FC Barcelona, la seva destinació anterior a Phibo, on va ser director gerent del club i director general de la seva fundació.
Al marge d’encerts i errors –i tenint en compte que no l’han fet mai fora d’enlloc–, no es pot dir que Mestre sigui un directiu benestant, d’aquests que s’agafen a la butaca i fan el possible per no sortir de la seva zona de confort. Al contrari. Però, és desitjable canviar cada tres o quatre anys? “Crec que canviar tant de sector és molt sa, s’evita una mica l’endogàmia i es pot aportar valor incorporant idees i pràctiques d’empreses i activitats molt diferents”, afirma el directiu. “Jo em quedo amb les moltes coses bones viscudes de tots els llocs en els quals he estat”, diu.
És una elecció que agraeixen els qui treballen amb Mestre. “En Nacho aporta moltíssim treball i destaca perquè té una visió molt positiva que es transmet a l’organització”, comenta un directiu que ha treballat braç a braç amb ell i que demana l’anonimat. No sempre és fàcil. Algunes de les reestructuracions empreses en la seva carrera van ser doloroses. Per exemple, a Dogi, on va ser quatre anys, es va trobar el 2010 amb una empresa que acabava de sortir del concurs de creditors i amb una cotització que estava suspesa en borsa. “Hi havia producte i venciments de deute a llarg, però i la tresoreria? Com ens financem a curt? És increïble com, amb freqüència, no es pensa en això”, diu sorprès Mestre.
Ara, com al principi de la seva carrera amb la cadena de ferreteries Ferratix, ha reactivat la faceta emprenedora, ja que va agafar una petita participació de Phibo en el moment de l’entrada de Nazca. “Aquesta empresa té un gran potencial i per això estem apostant tant per la innovació”, assegura.
Casat i amb tres fills, Mestre desborda il·lusió per aquest projecte, que també és el seu. Serà l’últim? Això ja ho veurem. Però no ho sembla.
PHIBO (1986) ACCIONISTES: NAZCA (55%), GERMANS GARCÍA SABÁN I EQUIP DIRECTIU (45%) FACTURACIÓ DE 33,2 MILIONS PÈRDUES DE 4,1 MILIONS (2017) 282 TREBALLADORS