Despatx a la presó

DIU Pablo Iglesias en les seves converses amb Enric Juliana, titulades Nudo España (Arpa), que acaba d’arribar a les llibreries: “Oriol Junqueras és una figura d’una gran profunditat. Recordo que un dia, sopant a casa de Jaume Roures, li vaig comentar que segurament si continuaven amb una estratègia –que segons el nostre parer era suïcida– de xocar amb l’Estat acabaria a la presó. No sé si em va creure en aquell moment. Crec que ara Junqueras encarna el retorn al pragmatisme estratègic d’Esquerra República de Catalunya en contrast amb Carles Puigdemont”. En això està Iglesias, així que ahir se’n va anar a veure Junqueras a la presó de Lledoners. I, per més que el líder de Podem adverteixi que es tracta d’una trobada que ell havia sol∙licitat feia temps, a ningú no se li escapa l’oportunitat de la visita per explorar la manera d’aconseguir el suport als pressupostos. En qualsevol cas, Pedro Sánchez va avisar des de Brussel∙les que qui negocia els comptes és la Moncloa i tota la resta són només brindis al sol. Però els socis, socis són i amb l’entrevista Iglesias marca perfil, com si fos un vicepresident a l’ombra.

Quan l’independentisme posa com a condició per aprovar els pressupostos que el Govern faci un gest amb els presos, la imatge del president de Podem entrant a la presó on és Junqueras té significat polític. Sánchez –i l’Estat de dret– no té gairebé marge de moviment, però és evident que després d’ahir hi ha un pont més, no un menys. En els propers dies hi haurà soroll, perquè no deixa de ser insòlita la situació plantejada per la visita. I la dreta no perdrà l’oportunitat d’agitar el Congrés. El problema és que són temps en què la gesticulació domina l’escena. I ningú no té un guió de com es desenvoluparà l’acte següent. En qualsevol cas, dos polítics dialogant en una presó resulta el més semblant a una tragicomèdia de teatre de l’absurd.