L’assassinat de Khashoggi endinsa Trump al laberint saudita
La Casa Blanca es distancia del príncep hereu mentre defensa la seva aliança
“Quan una persona mor, és una tragèdia. Quan en moren un milió, és només una estadística”, diuen que va dir Ióssif Stalin i ha començat a comprovar Donald Trump.
La indignació nacional i global que no va provocar el seu suport a l’Aràbia Saudita en la mortífera guerra del Iemen o la seva dura repressió de la dissidència local l’ha suscitat, en canvi, l’assassinat d’un home, un periodista, Jamal Khashoggi, a mans de pinxos saudites. Els interessos creuats entre els Estats Units i l’Aràbia Saudita no són nous. Però mentre espera les explicacions de Riad sobre què va ocórrer exactament amb el destacat dissident (Khashoggi va treballar abans com a portaveu del govern), Trump s’endinsa per primera vegada en el laberint saudita on altres governants s’hi han deixat les robes ètiques.
L’Aràbia Saudita és més que un productor de petroli clau o un formidable comprador d’armes (tenen entre mans un contracte per 110.000 milions de dòlars). L’aliança estratègica entre els dos països data del 1932, com ha recordat el secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, però cap Administració no l’ha col∙locat tan en el centre de la seva política exterior com aquesta.
Riad és clau en la seva estratègia de pressió total contra Teheran i en la seva aliança amb Tel-Aviv per a una solució a la seva mesura per al conflicte palestinoisraelí. També és central en la seva estratègia de retirada de l’escena internacional (més retòrica que real) i de repartiment del cost d’operacions internacionals. El mateix dia que Pompeo va arribar a Riad per parlar de la desaparició de Khashoggi, les autoritats saudites van ingressar 100 milions de dòlars a les arques del Tresor nord-americà en compensació per les activitats militars dels EUA.
Malgrat l’acumulació d’interessos geoestratègics, destacats senadors republicans i demòcrates han reclamat a la Casa Blanca una resposta dràstica a les informacions que apunten que el príncep hereu, Mohamed bin Salman, líder de facto del país, està al darrere del possible assassinat del periodista al consolat saudita d’Istanbul. El senador Lindsey Graham, amic personal de Trump, l’ha acusat sense embuts del crim i ha demanat un lideratge alternatiu per al país àrab, formalment en mans del rei Salman, de 82 anys.
L’Administració Trump ha començat a cedir a la pressió –almenys de cara a la galeria, una cosa no menor per a Riad– i ha elevat el to de les seves advertències. El crim de Khashoggi tindrà “severes” conseqüències, va dir el president, que ja no ha tornat a descartar suspendre les vendes d’armes al país o retirar-li el seu suport al Iemen, com planteja el Senat a la Casa Blanca.
Trump ha començat a comentar al seu entorn que “no coneix tant” el príncep hereu, van dir fonts de la Casa Blanca a The New York Times. El seu gendre, Jared Kushner, tot i això, li aconsella que no deixi caure a Bin Salman, perquè creu que aconseguirà trampejar el temporal. Kushner –assessor especial de la Casa Blanca, com la primera filla, Ivanka– ha travat aquests anys amistat amb el príncep i és el gran artífex de la renovada aliança amb Riad.
La pressió també va portar el secretari del Tresor, Steven Mnuchin, a cancel∙lar la seva participació en l’anomenat Davos del desert que organitza el Govern saudita, com abans van fer diversos governs europeus. França ha suspès totes les visites d’alt nivell. Mnuchin, no obstant això, manté els plans d’acudir a una conferència sobre lluita antiterrorista a finals de mes, segons The Washington Post, cita en què podria coincidir amb personal sospitós d’estar implicat en la desaparició de Khashoggi.
Trump va indignar el Congrés amb la seva reacció inicial a la inquietant desaparició de Khashoggi: donant total credibilitat als seus desmentiments, igual que fa amb Vladímir Putin respecte a la ingerència russa en les eleccions del 2016. Malgrat el continu degoteig de filtracions del Govern turc que descarten que Riad no sabés res dels sinistres plans de l’esquadró de 15 agents saudites que aquell dia va entrar en la legació diplomàtica, Trump encara va insistir en la presumpció d’innocència del príncep, comparant el seu cas amb el del jutge Brett Kavanaugh.
La sinceritat de la seva pena pel “lleig assumpte” de la mort del periodista i la defensa de la feina de la premsa que va fer el seu vicepresident, Mike Pence, van quedar en dubte al cap de poques hores. En un míting a Montana, Trump va celebrar els dots pugilístics de Greg Gianforte, un senador republicà condemnat a sis mesos de presó per pegar un periodista de The Guardian, Ben Jacobs.
“És un líder increïble”, va celebrar. “No lluiteu mai contra ell... Un tipus que pot fer així un body slam (un moviment que tomba l’adversari d’un cop)... aquest és el meu home!”, el va aclamar Trump davant els seus seguidors en al∙lusió directa a l’agressió, de la qual Gianforte es va declarar culpable.
“Això equival a celebrar un delicte”, va criticar l’Associació de Corresponsals davant la Casa Blanca. “Tots els americans hauríem de rebutjar els elogis del president a una agressió a un periodista que feia la seva feina, protegida per la Constitució”, van reclamar. Altres associacions de periodistes i l’Oficina de Comunicació del Govern britànic van criticar també aquest nou atac de Trump a la premsa.
La possible mort del periodista Khashoggi ha tingut més impacte que la guerra del Iemen
Riad va transferir 100 milions al Tresor per la guerra de Síria el dia que va arribar Pompeo
Kushner, gendre i assessor de Trump, li aconsella que no deixi caure Bin Salman
Trump aplaudeix els dots de boxa d’un candidat que va pegar un periodista