Un divorci obligat
Ciutadans centrarà la seva campanya andalusa a marcar distàncies amb Díaz i el PSOE
Ciutadans té a Andalusia el seu particular termòmetre electoral. Si el 2014 el seu sorprenent resultat li va permetre entrar per primera vegada al Parlament amb nou diputats, tot i haver configurat la llista a última hora, i va ser clau en la seva decisió de fer el salt a la política espanyola, els actuals comicis mesuraran l’estat de salut de Cs amb vista a les municipals i autonòmiques a la majoria de comunitats que tindran lloc al maig.
Després de quatre anys fent equilibris entre l’oposició a la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz, i la coherència amb el pacte d’investidura que van firmar amb els socialistes, Cs ha dissenyat una campanya de xoc frontal amb el PSOE, deixant clar des del primer dia que no tornaran a fer-la presidenta pels greus casos de corrupció que l’afecten, però també per “l’anomalia” de ser l’única autonomia en què governa el mateix partit des de fa 37 anys.
Els índexs negatius de l’atur, la sanitat o l’educació que Andalusia arrossega des de fa dècades també formaran part de la seva munició electoral contra el PSOE.
Cs provarà de convertir la cita electoral en una pugna entre liberals i socialistes, aprofitant que ni Podem ni el PP no passen pel seu millor moment en aquesta comunitat, i de marcar distància amb Díaz. “Hem de combatre el missatge que hem estat la crossa necessària dels socialistes, si no estem morts”, apunten a Cs. I és que la majoria de simpatitzants o votants del partit mostren un gran rebuig de Díaz i fins i tot del líder andalús de Cs, Juan Marín, a qui retreuen la seva “tèbia” oposició.
Precisament, el PP, conscient d’aquest punt feble, ja ha llançat un vídeo de precampanya en què una rosa vermella i una taronja s’abracen i es besen, amb una veu de fons que afirma: “Són el mateix”.
Hi ha una dada sorprenent i nítida en aquest sentit. En les primàries de Cs, la candidata alternativa a Marín, l’enginyera industrial Elena Bago, una desconeguda, va aconseguir un 30% dels vots dels militants en només 48 hores amb una fórmula senzilla: denunciar que Marín estava entregat als socialistes.
“El PP i Podem intentaran vincular-nos al PSOE, nosaltres hem d’aconseguir que ens vegin com l’única opció per derrotar Díaz”, afirma el dirigent de Cs José Manuel Villegas. Segons les dades demoscòpiques que té Cs, els socialistes tendeixen a la baixa, i PP i Podem no acaben d’aixecar el vol. Creuen que Cs pot convertir-se en la segona força i fins i tot no descarten que puguin sumar amb el PP una majoria de govern alternatiu a una coalició de PSOE i Podem. “Necessitem que el flux de votants que ens ve del PP no cessi (Isabel García Tejerina ens ha fet un favor), però també guanyar més suports socialistes”, reconeixen.
La primera decisió ha estat recórrer a la líder a Catalunya, Inés Arrimadas, d’origen andalús i la popularitat de la qual en aquesta terra es va disparar després del 21-D. Arrimadas portarà el pes de la candidatura i es confrontarà amb Díaz. “Tenim sondejos que indiquen que amb ella com a candidata lluitaríem per la victòria”, asseguren. La segona és mirar de convèncer els electors que diuen la veritat quan asseguren que no pactaran amb el PSOE, sota una idea: aquest Cs no té res a veure ni a Andalusia ni en el conjunt d’Espanya amb el de fa quatre anys.
“Estem preparats per governar o, si cal, liderar l’oposició a Díaz”, assegura Villegas. Tanmateix, ningú a Cs no s’atreveix a especular avui sobre un escenari postelectoral molt incert.
El PP ja ha llançat una campanya a Andalusia en què acusa socialistes i liberals de “ser el mateix”