Colau tasta la seva medecina
L’activista dels desallotjaments i les causes perdudes no hauria acceptat les respostes donades ahir
Tot va començar aquí: a la Barceloneta. I ara ho torna a fer. Mai un apèndix no va resultar tan transcendent. Potser algun que va desencadenar en una apendicitis molt greu. Potser per això la Barceloneta és tan important. L’alcaldessa Ada Colau es va reunir ahir d’una manera molt informal i propera amb dotzenes de veïns del barri. Un va agafar el micròfon i li va dir que a sota de casa hi té una botiga de lloguer de bicicletes que el fa parar boig, i un altre, que l’altre dia se li va encarar un manter quan li va recriminar que no podia passar amb el cotxet de la criatura. Un altre, que quan surt als matins a treballar va amb una mà a la butxaca perquè els delinqüents pensin que va armat i no s’atreveixin a... La sala polivalent del centre cívic es va omplir, i la gent no es va mostrar tímida a l’hora de demanar la paraula.
“Colau, el parc infantil de la plaça de la Repla és tot el dia plena de borratxos. I els nostres fills?”. “Alcaldesa, a la platja ja no et pots ni asseure, és tota plena de gent venent porqueries... I fiques la mà a la sorra i et trobes una bossa de cocaïna”. “El barri de la Barceloneta fa pudor de pixats. Volen que ens n’anem? Doncs no ens n’anirem del nostre barri. Alcaldesa, jo la vaig votar, i ara estic decebut, defraudat, desesperat”.
La veritat és que la Colau dels desallotjaments no hauria acceptat les respostes que va donar ahir: que si els concursos públics tenen uns terminis, que si la Generalitat no desplega els mossos que fan falta, que molts delinqüents s’aprofiten dels buits legals... “I el problema del top manta és global –va afegir–. Va molt més enllà d’aquesta ciutat. Hem de repartir els recursos que tenim, i també hem d’enfrontar-nos als narcopisos”.
Els murmuris van ofegar algunes de les paraules que va dir. “Llavors puc baixar amb una manta al carrer per guanyar-me la vida?”. “Com és que van deixar que vinguessin tots al nostre barri?”. “Si és que alguns dels manters es riuen de nosaltres a la cara. Fan els que els dona la gana”. “La qüestió no és enviar la policia una vegada a la setmana cinc minuts perquè se’n vagin una estona. Cal impedir que s’hi posin”. “Jo vaig estar dos anys a l’atur i no se’m va acudir...”.
A sobre, va agafar el micròfon un dels visualitzadors d’apartaments turístics il∙legals: “Al juliol ens van dir que havíem fet una gran feina i fa tres dies ens diuen que ens n’anem al carrer. Vam començar un projecte pioner”.
Qui guanyi la batalla de la Barceloneta trobarà un camí molt net fins a la plaça Sant Jaume. Manuel Valls ja es va reunir amb els principals comerciants de la ciutat, va parlar amb els empresaris més importants i va visitar els carrers de la Barceloneta. Colau va arrencar a la plaça de la Repla la campanya electoral que la va conduir a l’alcaldia. Saben que en aquells comicis gairebé va triplicar el nombre de vots de l’encara alcalde Xavier Trias?
Els mitjans de comunicació no van ser convocats a la reunió d’ahir. L’Ajuntament només va penjar uns quants cartells pels carrers. La idea era que se n’assabentés sobretot la gent del barri, que els veïns se sentissin lliures i diguessin a l’alcaldessa el que pensen. Colau acostuma a organitzar aquestes trobades de tant en tant, aquí i allà. La primera de totes va tenir lloc fa uns tres anys, uns quants mesos després de les eleccions. Aquí, a la Barceloneta.