Somriure després de la tempesta
Ivette Nadal Intèrprets: Ivette Nadal (veu, guitarra); Pascal Comelade (pianos); Caïm Riba (guitarres); Lluís Riera (contrabaix); Santi Carcasona (bateria) Lloc i data: Teatre Auditori de Granollers (19/X/2018)
Ja fa deu anys que Ivette Nadal és en aquest negoci. La seva trajectòria es resumeix en quatre àlbums i dos poemaris, patrimoni al qual cal sumar el single que ha publicat recentment amb Pascal Comelade. Aliada amb el Mag del Nord, la cantautora va revisitar a la seva ciutat, Granollers, aquesta primera dècada de treball, donant pistes del seu futur mitjançant la inclusió de fins a quatre peces noves al repertori de la seva proposta de divendres, l’Arquitectura primera que molt possiblement tindrà recorregut posterior en diversos punts de Catalunya.
Es tractava, en paraules de la mateixa Nadal, d’“aixecar un edifici que potser tenia alguna part en ruïnes, de cantar després de la tempesta i no entremig, de somriure perquè ha tornat el riure”.
Entre cançons i poemes, Ivette Nadal i companyia van traçar un recorregut en què van destacar les relectures de peces historiades com l’impactant retrat del dia després que és A cent o a cent vint, l’impuls de la primerenca L’aristòcrata (amb Caïm Riba molt inspirat a la guitarra) i la formidable factura musical d’En aquest parany ,un tema que en una sàvia decisió van repetir per tancar la tanda de bisos.
També va infondre nous vestits sonors a Tres quarts, versió del poema homònim d’Enric Casasses, present a la sala, i responsable al seu torn de la traducció de les lletres de No sé on (P.J. Harvey i Comelade) i Com passa el plor (Rolling Stones). Les esmentades versions van puntuar altíssim, mostrant un bonic acoblament de sensibilitats entre la cantant i un Pascal Comelade que va venir al Vallès Oriental amb piano de cua i pianet Michelsonne, i que entre altres cops de geni va teixir amb gran encant el poema Voldria ser. Farem un foc i la molt recent Àngel meu completen el catàleg de novetats d’una Ivette Nadal que pot sentir-se orgullosa de la feina feta fins al moment, i encara més il·lusionada pel que vindrà.