May ven que el 95% de l’acord de sortida amb la UE ja està conclòs
No nega l’ampliació del període de transició, però diu que serien pocs mesos
Explica Tony Blair en les seves memòries que, en la fase final de les converses per als acords del Divendres Sant, quan tot semblava ben lligat, el procés va estar a punt d’ensorrar-se perquè Gerry Adams i el reverend Ian Paisley no volien asseure’s ni l’un davant de l’altre, ni l’un al costat de l’altre, tots dos insistien a estar a la dreta del seu interlocutor, o mirant a la finestra. La crisi només es va desbloquejar quan a un funcionari se li va acudir dissenyar especialment una taula en forma de diamant. Això, l’equivalent polític d’una taula en forma de diamant, és el que necessita ara Theresa May per concloure el Brexit.
La primera ministra va entrar ahir en la seva setmana –l’enèsima– de viure perillosament, com la pel·lícula de Mel Gibson i Linda Hunt. I ho fa sola davant el perill, com Gary Cooper al film de Fred Zinnemann. Amb el suport –a més tebi– de només un petit grup de membres del Gabinet, amb l’oposició dels partidaris del Brexit dur, del Brexit tou i del no Brexit, dels nacionalistes escocesos, laboristes, liberals i fins i tot els seus socis de coalició nord-irlandesos del DUP. Ningú no està per l’opció d’un compromís, encara que resulti obvi que un compromís és l’única manera de resoldre l’enorme embolic en què s’ha ficat el Regne Unit.
Assetjada des de tots els flancs –fins i tot amb llenguatge de banda juvenil de barri per part d’alguns falcons euroescèptics–, May va acudir als Comuns com una espècie d’atac diplomàtic preventiu, amb el propòsit no ja de desactivar la bomba abans que esclati, sinó de manipular-ne el temporitzador per endarrerir el moment de l’explosió. Avui es reuneix amb un Gabinet díscol, i demà ho fa el grup parlamentari tory, on els elements més radicals especulen obertament amb un cop d’Estat en forma de moció de censura, per instal·lar David Davis com a líder provisional, i que ell negociï la sortida de la Unió Europea. “Ha arribat el moment de clavar-li el ganivet i retorçar-lo bé, si es presenta al míting val més que porti ella mateixa la soga per al linxament”, va escriure un d’ells diumenge a The Sunday Times.
Davant aquests atacs desmesurats, la primera ministra va rebre ahir el suport fins i tot d’alguns enemics, com la seva homònima escocesa Nicola Sturgeon, la tory Nicky Morgan o o la parlamentària laborista Yvete Cooper, que va condemnar “aquest llenguatge vil i inhumà, propi de covards, que normalitza la violència, com si ja ens haguéssim oblidat de l’assassinat durant la campanya del referèndum d’un dels nostres, la diputada Jo Cox”.
Theresa May va assenyalar, en un intent una mica fictici d’optimisme, que “el 95% dels termes de l’acord de sortida ja estan conclosos, hem solucionat l’estatus de Gibraltar i de les bases militars de Xipre, la situació dels ciutadans d’altres
“És l’hora de clavar el ganivet i retorçar-lo, May hauria de portar la seva pròpia soga”, ha escrit un falcó del Brexit La premier ha entrat en una setmana crucial, amb reunions del Gabinet i el grup parlamentari ‘tory’
països de la UE, la jurisdicció dels tribunals per resoldre les disputes, la quantia a pagar durant el període d’implementació, i explorarem tots els camins possibles per resoldre el 5% restant”. El problema és que part d’aquesta resta és la qüestió de la frontera d’Irlanda, i de la permanència o no de l’Ulster en la unió duanera i el mercat únic a falta d’un acord comercial.
Els legisladors van cosir la premier a preguntes (s’ampliarà el període de transició? està disposada a sacrificar la unitat del país? pagarem encara més diners a Brussel·les?...), i May va fugir d’estudi com va poder. Va respondre que “continuar a la UE més temps del previst no és desitjable, però pot ser que sigui necessari per uns quants mesos”, que “les negociacions entren ara en la fase més difícil”, i que “l’important és el premi al final del camí”. Un àrbitre de futbol li hauria tret targeta groga per pèrdua de temps. Però va sobreviure a un atac més, i d’això es tractava. Ara queden el de demà, el de demà passat, el de l’altre... Sola davant el perill, com Gary Cooper, i ara per ara sense una taula miraculosa en forma diamant.