Un president etern per al Camerun més inestable
Paul Biya guanya les eleccions i continuarà en el poder fins als 92 anys mentre creix el conflicte a les regions de parla anglesa de l’oest
La crisi separatista a l’oest del país entra en una espiral de matances i de milers de desplaçats
La barbàrie brolla regularment de la pantalla del mòbil des de fa mesos. En els últims temps, activistes i defensors dels drets humans camerunesos denuncien la degradació de la seguretat a les dues regions anglòfones de l’oest del Camerun –la resta del país és de parla francesa– i comparteixen imatges d’execucions de civils al mig del carrer per part d’uniformats, soldats decapitats, professors torturats i poblets arrasats.
“El Camerun llisca ràpidament cap a una guerra civil”, adverteix a aquest diari Cyrille Roland Bechon, directora de l’organització Nous Drets de l’Home Camerunès. La seva descripció de la realitat és descarnada. “La situació està fora de control. Es multipliquen els assassinats, segrestos, violacions i pillatges. Hi ha desenes de viles fantasma. Més enllà de les grans ciutats, les atrocitats tant de l’exèrcit com dels separatistes són constants. És insostenible”.
L’anunci ahir de la victòria en les eleccions presidencials de Paul Biya, de 85 anys i en el poder des del 1982, amb un 71% dels vots, no ajudarà a calmar els ànims. El líder octogenari, el segon més longeu de l’Àfrica després de Teodoro Obiang, president de Guinea Equatorial, governarà set anys més –acabarà el mandat amb 92 anys– malgrat les denúncies de frau de tota l’oposició i la nul·la participació en les regions de parla anglesa, on viu un 20% de la població. Bechon ho confirma: “Aquí simplement no hi ha hagut eleccions. La gent està espantada i es va cridar al boicot a la zona rural”.
En el seu setè mandat, Biya s’enfronta a una de les seves pitjors crisis després de l’aixecament de diversos grups armats que demanen la independència d’Ambazònia, com autodenominen els rebels les regions de parla anglesa. El conflicte, que es va revifar a finals del 2016 després que el Govern central desplegués jutges i professors francòfons, té unes profundes arrels històriques i beu de la sensació d’abandonament i menyspreu.
Les llavors del desacord són antigues. Es remunten al període colonial, quan els alemanys van fundar Kamerun a finals del segle XIX i posteriorment, després de la seva derrota en la Primera Guerra Mundial, els seus territoris africans van ser repartits entre les potències vencedores. França i el Regne Unit van instaurar els seus diferents sistemes administratius, llengua i lleis a la seva part corresponent de l’excolònia germànica. Amb l’arribada als anys seixanta de la independència del Camerun francès, les zones anglòfones van celebrar un referèndum i es van partir per la meitat: el nord va decidir unir-se a Nigèria i el sud, sota la promesa de preservar l’autonomia, al Camerun. Se’n van penedir aviat. Des de Yaoundé es va trencar el pacte, es va centralitzar el poder i es va posar la llavor del conflicte en una regió que, malgrat la seva riquesa mineral i de plantacions (palma, cautxú o bananes), se sent abandonada, menystinguda políticament i en les inversions.
La decisió de Biya d’enviar-los mestres i jutges de parla francesa va encendre l’espurna dels greuges i va desencadenar una lluita desigual. Diverses guerrilles de fins a 2.000 combatents, coneguts com Amba boys, que gaudien sobretot al principi de suport popular, s’enfronten des dels seus amagatalls a la selva a un exèrcit ben entrenat –el Camerun és un bon aliat dels Estats Units i Israel en la lluita contra el gihadisme– que ha actuat amb una brutalitat inusitada. Human Rights Watch (HRW) i Amnistia Internacional (AI) han denunciat desenes d’atrocitats comeses per soldats de l’exèrcit, des d’execucions sumàries i tortures de civils fins a la crema de cent viles considerades partidàries dels separatistes. La resposta des del bàndol independentista –descontrolat i coordinat des de l’exili, on han fugit els líders– també ha estat cruel, amb assassinats de suposats col·laboradors governamentals, decapitacions de presoners de guerra o crema d’escoles.
“La situació és crítica i encara podria empitjorar”, assegura Mausi Según, directora de la divisió africana de HRW, que xifra en 180.000 els desplaçats des del desembre. Molts han fugit al bosc i les malalties s’han disparat. Per la seva part, AI quantifica almenys 400 assassinats de civils i 160 membres de forces de seguretat morts, però la xifra podria ser molt més alta perquè el Govern ha tallat internet a diverses zones per dificultar les comunicacions.
En conversa des de Dakar, Ilaria Allegrozzi, especialista d’AI en Camerun, descriu un augment de la tensió des de l’abril. “Els separatistes s’estan organitzant millor, els seus atacs són cada vegada més sofisticats i tenen més bon armament. L’escenari és cada vegada pitjor”. Per Allegrozzi, el clima d’impunitat instaurat per Biya ha extremat encara més les posicions. “El conflicte s’ha d’abordar des del prisma polític i econòmic; la resposta ha estat militar, per la força bruta, i només s’han empitjorat les coses”, afirma.