Del buey al vino

Una muestra de algunos capítulos del libro de Josep Pla ‘El que hem menjat’:

Una cuina sense bou

“La nostra cuina no coneix el bou, i aquesta característica la fa notòriament incompleta, tenint en compte que la carn d’aquest animal és un dels elements bàsics de l’alimentació humana en els països de pastures fines i regalimants, que, segons diuen, són els que van al davant. Si plogués més potser tot milloraria –els bous, la cuina del bou i la raça.”

Les truites d’ous

“Catalunya és l’espai de la Península en què la truita de patates s’ha prodigat menys. Vaig passar els primers vint anys de la vida sense saber el que era aquesta truita. La vaig començar a conèixer en el curs de la primera estada a Madrid. En realitat, a mesura que la llibertat econòmica –o sigui, la prosperitat—ha anat endavant, les truites amb patates s’han anat espaiant.”

La cuina del peix

“El que anomenem el suquet de peix, o el peix en suc, és un guisat més complicat. En el meu país, una gran part de la cuina està basada en el sofregit d’all, ceba tomàquet i julivert. (Senyores, si els plau, no abusin del tomàquet, perquè l’excés de tomàquet ho espatlla tot).”

Cuina de tardor: els bolets

“Els nostre país és micòfag, gran productor –i devorador— de bolets. Jo sóc un gran afeccionat al rei dels bolets, o sigui a l’ou de reig, perquè, al meu entendre, té, exacerbades, totes les qualitats del bolet: és llepissós, i mocós. Jo l’he arribat a menjar el mes d’agost, després d’haver plogut quatre gotes.”

Cuina d’hivern: el dinar de Nadal

“Després del suculent plat de Nadal, es menjava sens dubte el pollastre rostit. El pollastre rostit s’utilitzava per a totes les festes i festetes, públiques i privades. Era el plat habitual. Després del dinar de Nadal, les defuncions eren inevitables –es moria més gent que en qualsevol època de l’any.”

Sobre el vi negre

“Una de les més grans desgràcies de l’adjectivació catalana ha consistit a utilitzar l’adjectiu ‘negre’ per a assenyalar una determinada classe de vi. L’adjectiu ‘negre’, si la utilització no s’encerta de manera exacta, és horripilant i, en relació amb el vi, inadequat i fals.”