Història d’una redempció
MEL GIBSON TORNA A PROTAGONITZAR UN FILM QUATRE ANYS DESPRÉS DE ‘VACANCES A L’INFERN’, EN AQUEST CAS EL GENS MENYSPREABLE THRILLER D’ACCIÓ ‘BLOOD FATHER’
Desconec si l’actual Mel Gibson és el mateix que vaig conèixer fa divuit anys. Un mal educat capaç de fer un rot durant una entrevista amb motiu de la promoció d’Arma letal 4 a Barcelona. Batalletes a banda, el cert és que les seves freqüents sortides de to contra jueus i homosexuals i la posterior denúncia per maltractaments de la seva exdona van acabar amb la carrera d’una estrella que havia brillat en el cel de Hollywood al llarg de dues dècades i una de les grans icones del cinema d’acció. Però, al contrari que molts dels seus col·legues –posem-hi Seagal, Van Damme, Snipes o darrerament Willis–, va saber evitar caure en el subproducte infecte rodat a l’Europa de l’Est i va preferir apuntar-se a projectes de manera puntual: des del 2004 tres papers protagonistes – Al límit (2010), El castor (2011) i Vacances a l’infern (2012)– i la reunió de col·legues que era Els mercenaris 3 (2014). Aquest 2016, però, sembla que comença a veure la llum al final del túnel: aviat s’estrenarà la seva cinquena pel·lícula com a director, Hacksaw Ridge, prepara la continuació de La passió de Crist i és el protagonista d’aquesta competent Blood Father.
No sense la meva filla
La setmana passada, amb motiu de la crítica de Criminal, feia esment d’aquella classe B que esporàdicament té lloc a la cartellera. Blood Father s’inscriu dins d’aquest ressorgiment d’una manera de fer cinema que semblava que no tenia lloc en les nostres sales. En aquest cas arriba de la mà de Jean-François Richet, que, després de l’anomalia dins la seva carrera que era la impossible Una semana en Córcega, torna al gènere on es mou com peix a l’aigua: el thriller, com bé va demostrar a Assalt a la comissaria del districte 13 de John Carpenter i a Mesrine.
Aquí torna als EUA i agafa com a punt de partida el guió basat en la novel·la homòni- ma de Peter Craig i escrit pel mateix autor per narrar una història de redempció. La d’un pare de passat tèrbol determinat a passar pàgina i la seva filla que torna a la seva vida després d’haver desaparegut i a la qual ha d’ajudar per salvar-li la vida si no vol que caigui de nou en mans d’un perillós càrtel mexicà.
Aroma de sèrie B
Com és norma en el thriller d’acció de classe B, ni pot ni vol inventar la sopa d’all. Bàsicament perquè la història, que no defuig els llocs comuns del gènere, i els personatges (siguin exalcohòlics, Àngels de l’Infern, drogoaddictes, traficants de drogues i d’armes, neonazis, criminals entre reixes o membres del càrtel) no donen per a gaire més. Si de cas, algun petit apunt maliciós, com el relacionat amb les armes i el tabac del principi o el fet que el personatge que interpreta un atrotinat Gibson, aquest pare que torna a visitar la part més fosca i violenta del seu passat, visqui en una caravana com el seu Martin Riggs d’Arma letal. Però els pocs moments d’acció –filmats de manera exemplar–, el carisma del seu protagonista i l’aroma que desprèn de sèrie B són prou al·licients per donar-li una oportunitat.