Desesperada anarquia
PARKING SHAKESPEARE ES POSA A PRACTICAR EL BANDIDATGE DE LA MÀ DEL POETA SCHILLER
Aquesta vegada, la companyia Parking Shakespeare fa el salt a Shakespeare. I es llança als braços de Friedrich von Schiller, que es convertiria en el gran poeta nacional alemany i l’autor de Maria Stuart –la vau veure fa uns mesos, al Lliure?– i que, amb només disset primaveres, es va posar a escriure l’obra que va significar la seva consagració quan va arribar als escenaris sis anys més tard, el 1782.
No sense polèmica, ben cert: aquella peça teatral titulada Els bandits, de la qual ara Carles Mallol presenta una versió ben lliure, portava fins a l’extrem els postulats d’un corrent artístic, Sturm und Drang (tempesta i impuls), tan tempestuós i impulsiu com el seu nom indica. No és estrany que alguns prestigiosos especialistes en el tema hagin arribat a dir que, a més a més d’anunciar l’arribada del romanticisme en estat pur, l’obra es pugui considerar com el primer veritable melodrama de la història del teatre. Un melodrama recorregut per l’extrema violència tant dels sentiments com de les accions dels seus protagonistes.
Revolucions internes i externes
En el centre del conflicte hi tenim dos germans condemnats una mica a reproduir la vella història de Caín i Abel. Tot i que la dimensió psicològica d’aquests dos, i la seva manera de bregar amb el tema del bé i del mal, resulta força més complexa que la dels seus avantpassats bíblics. Al Franz, la sensació de sentir-se sempre menystingut l’ha portat a convertir-se en algú que busca la corrupció absoluta, tan física com moral, de les persones del seu entorn. I al Karl, el sentiment d’haver perdut l’amor patern el fa transformar-se d’un dissolut amb bon cor a un bandit nihilista amb ganes de destruir-ho tot. Potser aquells dubtes que anys més tard va sentir Schiller davant una Revolució Francesa que havia deixat que els ideals llisquessin cap a la tirania començaven ja a intuir-se aquí.