L’(anti)heroïna moderna
QUINZE ANYS DESPRÉS DEL PRIMER FILM, BRIDGET JONES S’ENFRONTA, EN LA TERCERA ENTREGA DE LA SAGA, AMB ELS NOUS DILEMES DE LA MATERNITAT
Amb el nou mil·lenni, Bridget Jones es va convertir en l’encarnació (im)perfecta de l’ansietat i les neurosis d’una part de la feminitat contemporània, mortificada per la tirania de la perfecció. Jones, un personatge creat per l’escriptora britànica Helen Fielding, va començar en forma de bitàcola digital, abans del seu èxit a les llibreries.
A la pantalla gran, el seu rostre ha quedat unit per sempre al de Renée Zellweger, que va aportar al personatge el seu aire innocent i alhora una mica murri, i també la seva indubtable vis còmica. D’una banda, la caòtica vida sentimental i laboral de Jones representava un alleujament per a tota una generació farta dels llibres d’autoajuda i l’obsessió per l’èxit i les dietes d’alimentació. De l’altra, quedava el dubte de si la proposta combatia els clixés i els prejudicis de l’antic món patriarcal o potser contribuïa secretament a perpetuar-los sota una aparença diferent.
Després de l’èxit d’El diari de Bridget Jones (2001), el segon lliurament insistia en la fugacitat de la felicitat sentimental. La saga es convertia, així, en una actualització en to menor de les velles comèdies esbojarrades de la guerra dels sexes, en la qual Zellweger i Hugh Grant prenien el relleu de Katharine Hepburn i Cary Grant.
Una fórmula infal·lible
Dotze anys després, arriba la tercera part, en la qual Jones descobreix la maternitat per una mala jugada d’uns preservatius ecològics biodegradables que s’havia comprat feia temps. Fielding contribueix al guió amb Dan Mazer (amb experiència en la comèdia passada de voltes de Sacha Baron Cohen) i (oh, sorpresa!) l’actriu Emma Thomson, que també es reserva un divertit paper en la funció.
La cinta insisteix en els embolics triangulars de sempre (amb l’habitual Colin Firth i el recentment incorporat Patrick Dempsey), amanits amb els clàssics tocs slapstick i els moments més ensucrats de comèdia romàntica. A aquestes altures, la saga ja ha trobat una fórmula consolidada que no ofereix gaires sorpreses, però serveix per passar una bona estona, reflexionant, de passada, sobre els rols socials de dones i homes en el nou mil·lenni. Encara que potser, com algunes crítiques han observat, els seus dilemes poden semblar una mica caducats, en els nous temps del poliamor.
BRIDGET JONES’ BABY
DIR. SHARON MAGUIRE. GÈNERE: COMÈDIA ROMÀNTICA. INT.: RENÉE ZELLWEGER, COLIN FIRTH, PATRICK DEMPSEY, JAMES CALLIS, CELIA IMRIE, SALLY PHILLIPS, NICK MOHAMMED. NACIONALITAT: REGNE UNIT. ANY: 2016. DUR.: 122 MINUTS.