El sainet subversiu
JOSEP ANSELM CLAVÉ I XAVIER ALBERTÍ POSEN MÚSICA I CORS A L’INICI DE TEMPORADA DEL TNC
Atenció, forces de l’ordre: vigileu bé, perquè de vegades fins i tot la sarsuela més aparentment innocent pot amagar dins seu un focus d’incitació a la rebel·lió, quan és un artista revolucionari qui la perpetra. I així és, justament, com el Teatre Nacional ha decidit iniciar la tercera temporada sota la direcció artística de Xavier Albertí, plena a vessar de propostes imprescindibles.
Enguany, al TNC hi tindran cabuda el retorn del Shakespeare musical de Molt soroll per no res, però també el Shakespeare tràgicament històric d’un Ricard III amb cara de Lluís Homar. O la Celestina transvestida de José Luis Gómez. O la visita de Mikhail Baryshnikov, mite de la dansa en mans d’un mite del teatre com Robert Wilson. Als escenaris del TNC ens esperen obres fonamen- tals de Rodoreda, Sagarra, Koltés, Txèkhov, Norén, Rosich... Però, de moment, el que toca és rebre com cal, i per tercera vegada, la gran Wanda Pitrowska, aquesta insigne directora d’orquestra d’origen polonès i gran coneixedora de la cultura musical i escènica catalana que sembla ben bé la germana bessona (són sospitosament clavats!) del mateix Albertí.
Prenent les aigües i fent gresca
Aquest cop, la batuta de la Pitrowska se les haurà de veure amb les partitures d’un Josep Anselm Clavé que –això ja ho sabem– va ser una mica el pa- re fundador d’un moviment coral que a casa nostra arribaria a adquirir una implantació molt considerable. Però que –i això potser ho teníem més oblidat– va ser, també, un perillós element amb el cap ben ple d’idees republicanes, federalistes i, fins i tot, filocomunistes. De fet, quan Clavé va estrenar al Liceu, el 1858, L’aplec del Remei, aquesta obra, considerada la primera sarsuela catalana de la història, acabava de tornar d’un exili passat a Ses Illes. Cal, doncs, llegir entre línies, forces de l’ordre: entre tant sarau musical en el qual conviuen els banyistes burgesos que prenen les aigües termals de Caldes de Montbui i les classes populars ficades en un aplec multitudinari, segur que s’escolen missatges subversius!