La Vanguardia - Què Fem

Em dic Emma

EL DIRECTOR ÁNGEL ALONSO I L’ACTRIU BELÉN FABRA ENS PROPOSEN ACOSTAR-NOS A ‘MADAME BOVARY’ D’UNA MANERA DIFERENT DE COM S’HAVIA FET FINS ARA, SENSE INTERMEDIA­RIS PEL MIG

- R. OLIVER

Abans del matrimoni, se la coneixia com la filla delsenyor Roualt. I després del casori, tothom va passar a anomenar-la Madame Bovary, el nom amb què es va fer un lloc d’honor a la història de la literatura. Però aquest cop, a l’escenari, no sentireu ni el seu cognom de soltera ni el de casada, perquè els responsabl­es d’aquest espectacle volen que, per una vegada, només sen- tim la veu de l’Emma, la noia somiadora i plena de fantasies i il·lusions santament educada en un convent d’ursulines que s’acaba convertint en la dona de Charles Bovary. Un bon home, sens dubte. I un honest metge rural amb ambicions més aviat limitades –massa limitades per a algú com l’Emma– que exerceix el seu ofici en un indret perdut de la França profunda; un escenari gens adient per fer realitat cap mena de somni.

No cal ni que us digui que la Bovary és, juntament amb Anna Karenina, l’adúltera de ficció més cèlebre de tots els temps. Però, a diferència de l’aristocràt­ica senyora Karenina, la senyora Bovary no passa de ser un membre de la petita burgesia que no només aspira a viure els amors més apassionad­ament romàntics (en aquest sentit, el bon Charles no dóna la talla ni de lluny), sinó de fer-ho, també, en un decorat propi de l’alta bur- gesia. I això costa una fortuna. Encara sort que sempre hi ha prestadors disposats a fer realitat els teus capricis... a un interès ben alt.

Madame Bovary sóc jo

Diuen que Gustave Flaubert va deixar anar aquesta afirmació, parlant del seu personatge. Però siguem honestos i honestes: que potser no portem, tots i totes nosaltres, alguna cosa de Bovary dins nostre? I, de fet, no ens hauríem de preocupar, més aviat, si no fos així? Sí, és cert: els errors de la Bovary poden resultar eixelebrad­ament monumental­s. Però són sempre fruit de la seva fam de viure; de viure de debò, de no acceptar succedanis de vida, de llançar-te de cap abans que acceptar que el teu desig sigui ofegat per la mediocrita­t. I, d’altra banda –una banda que Alonso i Fabra volen remarcar molt, a la seva proposta–, que potser la Bovary no és una víctima més dels estereotip­s associats al gènere? Per això mateix, cal deixar de banda la Bovary (és a dir, la dona el reconeixem­ent social de la qual està indissolub­lement unit a la figura del marit) i escoltar atentament l’Emma, condemnada a passar de les mans d’un pare i un grapat de monges a les d’un marit tan ben intenciona­t com incapaç d’entendre res de res de la persona que comparteix la vida amb ell. Alonso i Fabra, recolzant-se en la coreografi­a de Maite Marcos i el vestuari de Ramon Ivars, volen que al llarg del monòleg captem tots els vessants polièdrics de la personalit­at de l’Emma. Això, abans de compartir amb ella el passeig en cotxe de cavalls més suggeridor­ament sensual que ha descrit mai un novel·lista. Després de la passejada, a veure qui no és una mica Bovary!

MADAME BOVARY

A PARTIR DE FLAUBERT. ADAPTACIÓ I DIR.: ÁNGEL ALONSO. INT.: BELÉN FABRA. SALA MUNTANER. MUNTANER, 4. METRO: UNIVERSITA­T (L1, L2). TEL. 934 515 752. FINS AL 16/10. P: 20-22€. 25% DE DTE. H: DE DC. A DS., 20.30H; DG., 18.30H. • Salamuntan­er.com

 ?? FOTO: G. GIMÉNEZ ?? La coreografi­a de Maite Marcos té una funció important en aquesta adaptació lliure de l’obra de Flaubert.
FOTO: G. GIMÉNEZ La coreografi­a de Maite Marcos té una funció important en aquesta adaptació lliure de l’obra de Flaubert.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain