Els infants terribles
TIM BURTON TORNA A LES NOSTRES PANTALLES AMB UNA NOVA RONDALLA D’ESTÈTICA NEOGÒTICA PROTAGONITZADA PER UNS NENS MOLT ESPECIALS COMANDATS PER EVA GREEN
Gràcies al cinema, Tim Burton ha aconseguit, com Peewee Herman o Willy Wonka, fer realitat el somni de viure per sempre en el paradís de la infància. Potser per això els seus films de ciència-ficció més adulta, com Batman (1989) i El planeta dels simis (2001), són alhora els més impersonals. Burton treu suc a tot el talent que té quan recu- pera les fascinacions infantils per les cintes de monstres de sèrie B o els llibres il·lustrats d’Edward Gorey.
L’univers burtonià
Curiosament, el director no semblava destinat a convertir-se en un autor comercial. Massa rar per al concepte d’animació de Disney, els primers a intuir el seu talent, va aconseguir cridar l’atenció dels grans estudis gràcies a l’èxit inesperat d’una petita producció com Beetlejuice (1988). A partir d’aquí, ha alternat els projectes d’estudi amb els films més personals, com Eduardo Manostijeras (1990) o el seu homenatge a un altre cineasta al marge de les convencions, Ed Wood (1994).
En els darrers temps, Burton s’ha convertit en el gran artista del remake, en l’adaptador ideal de contes infantils o relats gòtics de publicacions penny dreadful. Alhora, sembla haver trobat un cert punt d’equilibri entre el blockbuster trufat d’efectes especials i la mirada autoral. Els seus fans més puristes trobaran a faltar ara el seu desmitificador sentit de l’humor dels primers temps, però no hi ha dubte que Burton ha aconseguit convertir-se en un director respectat per la indústria sense renunciar al seu imaginari personal.
Elogi de la diferència
En la seva última pel·lícula, adapta la reeixida novella infantil il·lustrada amb fotografies La llar de Miss Peregrine per a nois peculiars, publicada el 2011 pel nord-americà Ramson Riggs; un material ideal perquè Burton construeixi una nova féerie postmoderna, en la qual es convoquen la imatgeria gòtica de Tod Browning i l’atmosfera innocent i alhora sinistra dels contes de fades.
El tema és un cop més purament burtonià: els protagonistes són unes criatures molt especials que es refugien de la resta dels humans gràcies a una mestra de cerimònies interpretada per la sempre imponent Eva Green, que aquí és també la doble espiritual del mateix director.
EL HOGAR DE MISS PEREGRINE PARA NIÑOS PECULIARES
DIR.: STEPHEN FREARS. GÈNERE: DRAMA BIOGRÀFIC. INT.: MERYL STREEP, HUGH GRANT, SIMON HELBERG, NINA ARIANDA, REBECCA FERGUSON. NACIONALITAT: REGNE UNIT. ANY: 2016.