Pop stars de barri
EL DIRECTOR DE ‘ONCE’ SIGNA UN BRILLANT FILM D’APRENENTATGE SENTIMENTAL I MUSICAL AMBIENTAT A LA DUBLÍN DELS VUITANTA
Es nota que, per al director irlandès John Carney, aquest és un film molt personal. Com el seu protagonista, Carney va estudiar a la conflictiva escola dels Germans Cristians de Synge Street, a Dublín, on també va formar un grup musical i va dirigir videoclips en la seva primera joventut. Sing Street comença com una crònica costumista protagonitzada per Connor/ Cosmo (un magnífic Ferdia Walsh-Peelo), un tímid adolescent que ha d’adaptar-se a una estricta escola plena de marginats i busca-raons. Però ben aviat l’aparició de Raphina (excel·lent Lucy Boynton), una experimentada noia de barri, destapa el seu interès per la música. En l’econòmicament deprimida Dublín dels vuitanta, Connor forma una banda musical futurista amb la il·lusió de fugir algun dia cap a Londres.
Música i sentiments
La banda de Connor (Ferdia Walsh-Peelo) vol arribar fins a Londres. ció de personatges i en una sèrie d’actuacions musicals i vells temes de Duran Duran, A-ha, The Cure i Joe Jackson, que evoquen els anys dels new romantics i la new wave.
El guió del mateix Carney descriu amb precisió la desolació i els somnis gairebé sempre incomplerts de la classe obrera, encara que també hi ha espai per al descobriment de l’amor i fins i tot la redempció. Entre els personatges, destaca el malenconiós Brendan (interpretat pel roba-escenes Jack Reynor), el germà gran dedicat a encoratjar Connor des d’una habitació en què viu reclòs després de renunciar als seus somnis.
El film sembla inspirar-se en l’esperit desmitificador de la molt reivindicable The Commitments (1991), però en el tram final afluixa una mica amb algunes escenes massa ensucrades que trenquen el to brillant i sec de la primera meitat.
SING STREET
DIR.: JOHN CARNEY. GÈNERE: DRAMA MUSICAL. INT.: FERDIA WALSH-PEELO, LUCY BOYNTON, JACK REYNOR, AIDAN GILLEN. NACIONALITAT: IRLANDA. ANY: 2016. DUR.: 105 MINUTS.